L'Advent ens ha portat un any més a la celebració de la solemnitat del Naixement de nostre Senyor Jesucrist. Les figures d'Isaïes, del Baptista i de la Verge Maria ens han acompanyat i ens han parlat d'obrir-nos a la Paraula de Déu, anunciada i creguda.
Ara és el moment de celebrar el Nadal. Però no qualsevol Nadal. El nostre Nadal ha de ser genuïnament cristià. Nadal és una festa cristiana. Celebrem-la, doncs, com el que és, una festa cristiana. Cada cristià, cada parròquia, cada comunitat, cada família cristiana, està invitada aquests dies a donar prioritat a la manifestació de la seva fe en la veritat del Nadal.
Aquest voluntat de viure el veritable Nadal ens demana, en primer lloc, tenir una actitud contemplativa. Santa Maria, la Mare del Senyor, n'és el model, i l'ha estat també del temps d'Advent, com vaig remarcar el diumenge passat. Ella, que esperà el Salvador, el seu fill, "amb un inefable amor de mare", és també el nostre model per viure en el nostre esperit la contemplació de la veritable dimensió d'aquesta festa: "Déu estima tant el món que ha enviat el seu Fill... nascut d'una dona, nascut sota la Llei". Aquesta actitud contemplativa ens ajudarà a fugir d'un Nadal fet de tòpics, de superficialitat i de consumisme.
Aquestes festes de Nadal tenen també una dimensió molt humana, com un fruit més del Déu fet home, en el qual s'ha manifestat "la humanitat i la benignitat" del nostre Salvador. Són dies de trobades de família. Jesús, aquests dies, ens recorda el valor de les coses humanes, dels afectes humans, de la família. Nadal ens invita a això tan humà que és retrobar-nos en família, que pot esdevenir una ocasió de refer lligams trencats al llarg de l'any, de retrobar-se i fins i tot de reconciliar-se.
Finalment, però no en darrer lloc, Nadal és una invitació a la solidaritat. L'Infant de Betlem, nascut en la pobresa i en l'exclusió, ens recorda sempre que ell està sobretot en els pobres i els exclosos d'avui i que judicarà com fet a ell mateix allò que siguem capaços de fer, o allò que deixem de fer a "aquests germans seus més petits". Un Nadal centrat només en l'autosatisfacció, oblidant el proïsme necessitat, seria una contradicció. El nostre poeta Joan Salvat-Papasseit va expressar aquesta possible contradicció amb un vers que aquests dies ens colpeja a tots en la consciència: "Demà, posats a taula, oblidarem els pobres / -i tan pobres com som-/. Jesús ja serà nat./ Ens mirarà un moment a l'hora de les postres/ i després de mirar-nos/ arrencarà a plorar."
Penso que són molts els cristians i cristianes que no oblidem els necessitats. Ni per Nadal ni durant tots els dies de l'Any.
Acabo aquesta reflexió de Nadal demanant a les persones que tenen l'amabilitat de llegir aquests escrits dues coses. La primera: que, encara que no siguin practicants habituals, vulguin participar, aquests dies de Nadal, a les celebracions de les parròquies, de les comunitats cristianes, on seran acollits amb joia. La segona cosa: que no deixeu de viure a casa alguna de les nostres tradicions nadalenques, sobretot la del pessebre familiar.
I per a tots els meus diocesans d'aquesta jove diòcesi de Terrassa, i per als lectors i les lectores d'aquests escrits, demano al Senyor un sant i joiós Nadal.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa