En aquest penúltim diumenge d’octubre celebrem la Jornada Mundial per a l’Evangelització dels Pobles, coneguda popularment entre nosaltres com la diada del Domund. Aquest any té com a lema les paraules de Jesús a l’apòstol Tomàs: “Feliços els que creuen”. Evangelitzar és anunciar a tots els homes el missatge de Crist mitjançant el testimoniatge de la vida i de la paraula, amb l’ajuda de la gràcia de Déu i l’acció interior de l’Esperit Sant. La necessitat de l’evangelització no es pot restringir als països anomenats de missió. En tots els països –i especialment en el nostre continent europeu- és necessari realitzar les obres de l’evangelització i de l’apostolat.
Aquest Domund de 2007 coincideix amb la propera obertura del bicentenari del naixement d’un gran missioner: sant Antoni Maria Claret (1807-1870). Nascut a la localitat de Sallent, a la diòcesi de Vic, fou un gran missioner al servei de la recristianització de Catalunya. Ordenat sacerdot l’any 1835, inicialment quedà com a encarregat de la seva parròquia natal. Després d’una breu estada a Roma, de 1843 a 1847, va recórrer pràcticament tot Catalunya com a missioner popular. Des de febrer de 1948 a maig de 1849, marxà a Canàries i amb la seva predicació va recórrer les illes, deixant una petjada tan profunda que és copatró de la diòcesi de Las Palmas amb la Virgen del Pino.
De retorn a Catalunya, el 16 de juliol de 1849 fundà la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Pocs dies després, l’11 d’agost, li comuniquen el seu nomenament com a arquebisbe de Cuba. A l’illa es troba també amb una situació veritablement missional i la seva actuació el fa blanc de l’enemistat i l’odi de molts. “Jo he callat –confessa-, he sofert i m’he alegrat en el Senyor, perquè m’ha permès de beure un glopet del calze de la seva passió, i els calumniadors els he encomanat a Déu, després d’haver-los perdonat i estimat de tot cor”.
L’any 1857 la reina Isabel II l’elegeix confessor seu, i Claret s’ha de traslladar a Madrid. Amb motiu de la revolució de setembre de 1868, marxa amb la reina cap a l’exili. A París continua al servei de la reina i del príncep d’Astúries, funda les Conferències de la Sagrada Família i es prodiga en nombroses activitats apostòliques. També va a Roma per participar en la celebració del Concili Vaticà I.
En concloure les sessions conciliars, amb la salut molt malmesa, cerca refugi primer en la comunitat que els seus missioners tenen a Prada (Conflent) i després en el monestir cistercenc de Fontfroide, on als 63 anys, envoltat de l’afecte dels monjos i d’alguns dels seus missioners, mor el 24 d’octubre de 1870.
El qui entre nosaltres coneixem com el pare Claret és un model de missioners en tots els contextos socials. Evangelitza des de les possibilitats que té al seu abast. Es proposa d’encarnar la vida profètica de Jesús, el que ell anomena “viure a la manera apostòlica”: anar sempre a peu de poble en poble, acostar-se a la gent humil i senzilla, exercir gratuïtament el ministeri, viure de l’almoina i en total pobresa. Mai no té casa pròpia; en els àpats és d’una austeritat sorprenent. Les seves majors aspiracions són “morir en un hospital com a pobre i en un cadafal com a màrtir”. I mor a l’exili, espoliat fins i tot de la seva fama. Tot el que estalviava ho dedicava a ajudar els pobres, a la difusió de la bona premsa i a les necessitats de l’Església.
Parlarem una mica més, si Déu vol, d’aquest gran missioner de la nostra terra en els propers articles.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa