El Papa Pius IX, el dia 8 de desembre de 1854, definia com a dogma de fe el gran privilegi de la Verge Maria: "La doctrina que ensenya que la benaurada Verge Maria fou preservada immune de tota taca de pecat original en el primer instant de la seva concepció per una singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Jesucrist, Salvador del gènere humà, és revelada per Déu, i per això mateix ha de ser creguda fermament i constantment per tots els fidels". Aquest dogma defineix allò que al llarg dels segles ha anat creixent en la consciència de l'Església: que Maria, la plena de gràcia, ha estat redimida des de la seva concepció.
Enguany s'escau el 150è aniversari d'aquesta proclamació. Aquesta commemoració em sembla que ha de ser una ocasió per aprofundir en la contemplació d'aquest misteri, per tal de créixer en la nostra consciència de filiació respecte de Déu Pare, però també en la nostra consciència de filiació amb relació a Maria, la Mare de Jesús, la que ens donà el Salvador del món i el mitjancer de la Nova Aliança.
Recentment, el teòleg italià Bruno Forte ha afirmat que la concepció immaculada de Maria "és el més evangèlic de tots els dogmes", atès que manifesta, de forma molt eloqüent, el primat de Déu en la nostra història. És molt fina l'observació d'aquest gran teòleg, i ara també arquebisbe de Chieti-Vasto, perquè, en aquest misteri, hem de contemplar en primer lloc l'amor etern de Déu en la Història de la salvació. Ens admirem d'aquest amor de Déu a Maria, a la qual constitueix "plena de gràcia del Senyor" (Lc 1,28), com la saluda l'àngel de l'Anunciació. Ella és tota pura, tota llum, tota immaculada, tota perfecció espiritual i disposició per acollir el Fill. En ella contemplem la força de l'amor del Pare, la força de l'amor redemptor del Fill, la força de l'amor santificant de l'Esperit Sant, que la preserven de tota màcula de pecat en previsió dels mèrits de Jesucrist.
La solemnitat de la Immaculada Concepció s'escau en el temps d'Advent. Advent significa vinguda, adveniment; és l'adveniment del Senyor. Ens preparem per celebrar, en la solemnitat de Nadal, la seva vinguda en la carn: l'Encarnació, el Naixement, el seu pas visible per la terra, des de Betlem a la muntanya de l'Ascensió.
Però Jesús no ens ha deixat mai. Complint la seva promesa, s'ha quedat amb nosaltres de diferents formes: a l'Eucaristia, a l'Església, en els pobres, en els esdeveniments, en el cor dels fidels. Jesucrist està venint sempre a aquest món. I vindrà a cadascun de nosaltres, de forma definitiva, a l'hora de la nostra mort. I finalment vindrà en la resurrecció final, com a jutge i salvador de vius i de morts per instaurar el Regne de Déu, que és el triomf definitiu de Crist sobre el pecat i la mort. La instauració d'aquest Regne l'anuncia ja la realitat d'aquesta victòria en Maria, la Puríssima, de la qual sempre foren i són encara tan devots els cristians de la nostra terra.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Enguany s'escau el 150è aniversari d'aquesta proclamació. Aquesta commemoració em sembla que ha de ser una ocasió per aprofundir en la contemplació d'aquest misteri, per tal de créixer en la nostra consciència de filiació respecte de Déu Pare, però també en la nostra consciència de filiació amb relació a Maria, la Mare de Jesús, la que ens donà el Salvador del món i el mitjancer de la Nova Aliança.
Recentment, el teòleg italià Bruno Forte ha afirmat que la concepció immaculada de Maria "és el més evangèlic de tots els dogmes", atès que manifesta, de forma molt eloqüent, el primat de Déu en la nostra història. És molt fina l'observació d'aquest gran teòleg, i ara també arquebisbe de Chieti-Vasto, perquè, en aquest misteri, hem de contemplar en primer lloc l'amor etern de Déu en la Història de la salvació. Ens admirem d'aquest amor de Déu a Maria, a la qual constitueix "plena de gràcia del Senyor" (Lc 1,28), com la saluda l'àngel de l'Anunciació. Ella és tota pura, tota llum, tota immaculada, tota perfecció espiritual i disposició per acollir el Fill. En ella contemplem la força de l'amor del Pare, la força de l'amor redemptor del Fill, la força de l'amor santificant de l'Esperit Sant, que la preserven de tota màcula de pecat en previsió dels mèrits de Jesucrist.
La solemnitat de la Immaculada Concepció s'escau en el temps d'Advent. Advent significa vinguda, adveniment; és l'adveniment del Senyor. Ens preparem per celebrar, en la solemnitat de Nadal, la seva vinguda en la carn: l'Encarnació, el Naixement, el seu pas visible per la terra, des de Betlem a la muntanya de l'Ascensió.
Però Jesús no ens ha deixat mai. Complint la seva promesa, s'ha quedat amb nosaltres de diferents formes: a l'Eucaristia, a l'Església, en els pobres, en els esdeveniments, en el cor dels fidels. Jesucrist està venint sempre a aquest món. I vindrà a cadascun de nosaltres, de forma definitiva, a l'hora de la nostra mort. I finalment vindrà en la resurrecció final, com a jutge i salvador de vius i de morts per instaurar el Regne de Déu, que és el triomf definitiu de Crist sobre el pecat i la mort. La instauració d'aquest Regne l'anuncia ja la realitat d'aquesta victòria en Maria, la Puríssima, de la qual sempre foren i són encara tan devots els cristians de la nostra terra.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa