En l’article del passat diumenge vaig iniciar unes impressions sobre la Jornada Mundial de la Joventut. “Del vent impetuós a la brisa suau”, vaig titular aquell escrit. Em sembla que aquesta imatge ens introdueix bé en el tema d’avui, que és una comparació a les figures de Joan Pau II i Benet XVI.
Joan Pau II exercí un lideratge espiritual i social que segurament ell no podia imaginar en l’inici del seu ministeri com a successor de sant Pere, però que visqué amb naturalitat i del qual segurament el nostre món tenia necessitat. Aquest lideratge era conseqüència, en definitiva, de la seva santedat personal, que es traslluïa amb una gran coherència de vida, en una existència lliurada fins al final i en un gran dinamisme. Però aquesta realitat profunda s’expressava a través d’una personalitat imparable, de gran simpatia personal, de gran domini dels mass media i dels escenaris més diversos. En el centre d’atenció de grans multituds podem dir col•loquialment que “es trobava com a peix a l’aigua”.
Benet XVI presenta unes característiques molt diferents a les del seu predecessor. Per a mi fou molt significatiu el to i el contingut de la seva primera intervenció, després de la seva elecció: “Estimats germans i germanes, després del gran Papa Joan Pau II, els senyors cardenals m’han elegit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el Senyor sap treballar i actuar fins i tot amb instruments insuficients i, sobretot, em lliuro a les vostres oracions. En la joia del Senyor ressuscitat i confiant en la seva ajuda permanent, anirem endavant, el Senyor ens ajudarà i Maria, la seva molt santa Mare, estarà al nostre costat”. Com més ho recordo, amb més claredat hi veig una profunda humilitat, una profunda confiança en Déu, en Maria i en l’ajut de tots els fidels. I cada vegada veig més clar que va tenir un gran coratge en acceptar el ministeri petrí prenent el relleu del seu predecessor.
Benet XVI té carisma i un lideratge que exerceix amb un estil propi. Ho hem comprovat a Colònia, on s’han superat totes les previsions, on van participar més cardenals, bisbes i sacerdots que en cap de les Jornades anteriors, on s’esperaven uns cinc-cents mil joves en un principi, després vuit-cents mil i al final hi assistiren més d’un milió de joves. Des d’una senzillesa que trenca els esquemes i que atreu a tots, des de la seva profunda espiritualitat, que es pot copsar en gestos i actituds i des de la seva reconeguda formació acadèmica.
Alguns comentaristes afirmen que si en Joan Pau II es produïa un lideratge de gestos, en Benet XVI serà un lideratge de paraules. Un lideratge que trencà esquemes quan, en l’homilia de l’inici del seu ministeri petrí, plantejà el programa pastoral per al seu pontificat dient: “El meu veritable programa de govern és no fer la meva voluntat, no seguir les meves pròpies idees, sinó posar-me, juntament amb tota l’Església, a l’escolta de la paraula i de la voluntat del Senyor i deixar-me conduir per Ell, de manera que sigui Ell mateix el qui condueixi l’Església en aquesta hora de la seva història”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa