Entre les indicacions pastorals que la santa Seu ens va donar per a l’Any de la Fe, es recomanava “impulsar les peregrinacions dels fidels a la Seu de Pere” i també “fomentar les peregrinacions a Terra Santa, el lloc que va tenir la primícia de conèixer Jesús, el Salvador, i Maria, la seva mare”.
Diferents comunitats i institucions de la diòcesi van peregrinant a Terra santa i a Roma aquest any. La Peregrinació Diocesana a Terra santa ha tingut lloc del 24 d’abril al dia 1 de maig. Acabem d’arribar carregats de records interiors, de reflexions, d’imatges. Terra Santa representa d’una manera especial el lloc on es realitza la unió entre Déu i els homes, entre l’eternitat i el temps concret; el lloc on Déu entra a la història humana, que d’aquesta manera esdevé Història de Salvació.
La peregrinació als sants llocs te la mateixa finalitat que la celebració de l’Any de la Fe: la conversió personal. A més de la preparació convenient que es fa abans de sortir, a cada lloc que es visita es llegeix algun passatge de l’Evangeli corresponent, es fa una estona de pregària i d’aquesta manera s’entrellacen les imatges i els records de la geografia i de la vida de Jesús amb els relats que ja coneixíem des de nens. Però després de prendre part en la peregrinació, disposem de més dades per a entendre els Evangelis i també per a la nostra reflexió personal.
És el que ens passa avui n meditar la paràbola el “bon samarità” amb la qual s’il·lustra la celebració del Dia del Malalt, i que ressona d’una manera especial després d’haver visitat les ciutats de Jerusalem i Jericó i el trajecte que les uneix. La campanya es centra enguany en l’exhortació de Jesús al mestre de la llei al final de la narració: “Vés, i tu fes el mateix” (Lc 10,37).
Hi ha tasques que l’Església no pot descuidar de cap manera. Una d’elles és la cura dels malalts. La primera de les tradicionals obres de misericòrdia corporals –que tenen sempre plena actualitat- és la de “visitar els malalts”. La practiquen totes aquelles persones que estan al costat dels pacients, tan el personal mèdic i el sanitari, que aporta la guarició –si aquesta és possible- gràcies als avenços de la ciència, com tots els qui serveixen els malalts amb els recursos espirituals i sacramentals.
Des d’aquesta comunicació vull agrair la feina de tots aquells que estan al servei dels malalts. Em refereixo a les persones que treballen professionalment en el món de la salut: fan una labor molt humana en la que s’uneixen la ciència i l’amor –fins i tot la tendresa- envers els qui passen per la crisi d’una malaltia. I vull recordar d’una manera especial aquells que col·laboren en l’anomenada “pastoral de la salut i de la malaltia”. Dono gràcies a Déu per tantes persones que a les parròquies col·laboren visitant i atenent els malalts en totes les seves necessitats, les espirituals i-si cal- també les necessitats materials.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa