Del 21 al 28 del juliol passat va tenir lloc la Sisena Peregrinació Diocesana de Joves, que aquesta vegada va consistir en recórrer la part del Camí que va des de Finisterre a la capital compostel·lana. Passats cinc anys hem tornat a fer una part del Camí de Santiago. Vull recordar que varem començar aquestes peregrinacions l’any 2014, i la primera va ser del 28 de juliol al 4 d’agost, en aquella ocasió des de Lugo fins a Santiago. L’any següent varem pelegrinar a Àvila, i entre els dies 5 i 9 d’agost varem participar en l’Encontre Europeu de Joves, organitzat per la Conferència Episcopal espanyola, amb el lema “En temps durs, amics forts de Déu”; un encontre que va tenir lloc en el marc de les celebracions del V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús.
L’any 2016 varem pelegrinar a Cracòvia per a participar del 26 al 31 de juliol en la XXXI Jornada Mundial de la Joventut, convocats en aquesta ocasió pel papa Francesc, amb el lema “Benaurats els misericordiosos, perquè ells assoliran la misericòrdia” (Mt 5,7). L’any següent anàrem en peregrinació al Santuari de Fàtima amb ocasió del centenari de les aparicions de la Mare de Déu del 13 de maig de 1917, a tres petits pastors, Lucía, Jacinto i Francisca, amb un missatge d’invitació a la penitència, a la conversió i a la pregària. L’any passat, 2018, el pelegrinatge va tenir com a destí Loyola, bressol de sant Ignasi, i Javier, on va nèixer sant Francesc Xavier. Va ser una ocasió propícia per a conèixer la vida d’aquests dos grans sants de la Història de l’Església.
Enguany hem començat un nou cicle, i el primer destí ha estat, una vegada més, Santiago de Compostel·la. Com sempre, han estat dies intensos de pregària, de reflexió, de convivència, d’amistat, d’encontre. Varem compartir la celebració de l’Eucaristia, la pregària, la història personal i el bagatge que cadascú porta a la motxilla, les capacitats i els béns materials que es posen al servei de tots. I en aquest clima es creen llaços d’amistat i fraternitat. Són dies per a conèixer i reconèixer els altres, amb joves d’altres grups, d’altres parròquies, d’altres arxiprestats, d’altres realitats eclesials; els joves també coneixen a diferents sacerdots de la diòcesi, més enllà de la seva parròquia així com el Bisbe Diocesà i el seu Bisbe Auxiliar.
La peregrinació te una dimensió de descobriment, de coneixença de llocs nou, de noves persones; d’un mateix, de la pròpia vida; també de Crist i de l’Església. Sempre pot haver-hi algú que es quedi en un nivell més superficial, però tothom, a la seva manera, acaba trobant-se amb un mateix, amb Crist i amb els germans; en diferents nivells, certament, aquest encontre es realitza segons la disposició i la capacitat de cadascú. Però això sempre és quelcom de gran, com la troballa d’un petit tresor, quelcom que canvia la vida, que entusiasma i omple de força per a explicar-ho, per a donar testimoni davant dels altres d’allò que s’ha experimentat, i per a comprometre’s en projectes que ajudin a canviar el món.
Per últim, vull destacar també l’alegria que regna en l’ambient de la peregrinació. Una alegria profunda, un bon humor constant, que és un regal de Déu. No és estrany. És l’alegria de la fe sumada a l’alegria de la joventut. La joventut és un temps d’alegria carregat d’expectatives i d’esperances de futur, ple d’energia. La fe és la llum que il·lumina tota l’existència i li dona plenitud. Per això aquesta peregrinació de joves sempre és un magnífic testimoni d’alegria i d’esperança.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa