Vaig dedicar el meu escrit dominical de la setmana passada a la confiança que hem de tenir amb els joves cristians, per la maduresa que han demostrat, de manera especial en la celebració de les Jornades Mundials de la Joventut que he tingut ocasió de viure degut a les meves responsabilitats en la pastoral juvenil. En aquest comentari desitjo aportar el testimoni qualificat del papa Benet XVI, que ens dóna un exemple constant de confiança en els joves.
Podem preguntar-nos: ¿En què fonamenta el Papa aquesta confiança? La resposta la va donar el mateix Benet XVI en el discurs pronunciat davant la Cúria Romana amb motiu de la imminència del Nadal. Fou el 22 de desembre de 2011, en un discurs en el que és costum presentar un balanç dels fets més destacats de la vida de l’Església durant l’any que s’acaba.
El punt de partença fou molt realista. Escoltem les seves paraules : “No sols els fidels creients, sinó també d’altres d’aliens, observen amb preocupació que els qui van regularment a l’església són cada cop mésgrans i el seu nombre disminueix contínuament; que hi ha un estancament de les vocacions al sacerdoci; que creixen l’escepticisme i la incredulitat. ¿Què hem de fer, doncs?” es preguntava el Papa.
“Hi ha una infinitat de discussions sobre el que s’ha de fer per a invertir la tendència –responia-. I, certament cal fer moltes coses. Però fer, per si sol, no resol el problema. Com vaig dir a Friburg, el nucli de la crisi de l’Església a Europa és la crisi de fe. Si no hi trobem una resposta, si la fe no adquireix una nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a l’encontre amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces”
Aquestes paraules tenen un relleu especial perquè ens donen la clau de la intenció del Papa en convocar l’Any de la Fe, que començarà a tota l’Església el proper 11 d’octubre. El fruit que el Papa espera d’aquesta celebració és per damunt de tot recuperar l’alegria de ser cristians.
I, en el mateix discurs que comento, va aportar dos testimonis que ens indiquen l’objectiu que es vol atènyer: l’encontre a l’Àfrica i els joves de la Jornada Mundial de la Joventut. Parlant del seu viatge a Benín, per a lliurar el document postsinodal sobre la justícia, la pau i la reconciliació, va dir que “la trobada a l’Àfrica amb la joiosa passió per la fe, ha estat de gran encoratjament. Allí no es percebia cap senyal del cansament de la fe, tan difós entre nosaltres, cap tedi pel fet de ser cristians, com es percep cada cop més en nosaltres. Amb tants problemes, sofriments i penes com hi ha certament a l’Àfrica, sempre s’experimentava l’alegria de ser cristians”.
Pel que fa al testimoni donat pels joves que van participar a la JMJ de Madrid, el Papa el qualificà de “magnífica experiència”, perquè “ha estat també una medecina contra el cansament de creure. Ha estat una nova evangelització viscuda. Cada cop amb més claredat es perfila en les Jornades Mundials de la Joventut una manera nova, rejovenida de ser cristià” Aquesta nova manera de ser cristià, el papa la caracteritzava en cinc punts: la nova experiència de la catolicitat, l’experiència de la generositat donada pels voluntaris, l’actitud d’adoració i de pregària manifestada pels participants, la recepció del sagrament dela Penitència com a capacitat de respondre a Déu en la fe i en la conversió i finalment –però no en darrer lloc- l’alegria. Precisament l’alegria de la fe, l’alegria de ser cristians.
Per aquestes raons, he volgut dedicar la meva recent carta pastoral a les JMJ com una llum i un full de ruta que ens indica el camí que ha de seguir l’Església en aquest moment.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa