Entrem al mes de setembre i tot retorna a la normalitat, després de l’estiu que acostuma a introduir força canvis a la nostra vida ordinària. Amb aquest inici de mes els escolars han de preparar ja els seus llibres i les seves carteres, i els adults també ens retrobem, després de les vacances –tot i que aquesta no és una possibilitat per a tots -, amb les ocupacions i els compromisos habituals.
També en l’àmbit de la vida cristiana cal que ens plantegem el nou curs. Escric aquestes reflexions amb el desig que ens hi ajudin una mica.
Aquest curs queda marcat per un fet molt proper a nosaltres i també ben nostre. Passats dos mesos tindrem entre nosaltres, si Déu vol, el nostre Sant Pare Benet XVI que anirà, el dissabte 6 de novembre, com a peregrí a Sant Jaume de Compostel·la, dins de l’Any Sant Jacobeu, i que, el diumenge 4 de novembre, presidirà la solemne consagració del temple de la Sagrada Família a Barcelona.
Penso que hem de viure aquest esdeveniment en l’àmbit de la fe. Perquè aquest àmbit és el que ens duu al que és essencial en l’esdeveniment. El Papa, com a successor de Sant Pere, té fonamentalment aquella missió que li encarregà el mateix Jesucrist: “Però jo he pregat per tu perquè la teva fe no defalleixi. I tu, quan retornis, confirma els teus germans” (Lc 22,32).
El Papa, davant l’obra genial de Gaudí, parlarà sens dubte de les relacions entre fe i cultura. I d’un tema que el preocupa molt: l’art com a expressió dels valors espirituals. Però el Papa ve per damunt de tot a confirmar-nos en la fe, tant a Sant Jaume com a Barcelona. Podem afirmar-ho a la vista dels seus ensenyaments en els seus més recents viatges apostòlics, com el de Fàtima i el de Xipre, en el record de Sant Pau i Sant Bernabé, i en el que té previst per a aquest mes de setembre al Regna Unit, en el que presidirà la beatificació del gran teòleg, el cardenal John Henri Newman.
En els seus ensenyaments d’aquestes visites apostòliques, Benet XVI se’ns presenta sobretot com un gran testimoni de la fe. Desvetllar la fe en els homes i dones d’avui és una de les línies directrius del seu pontificat. Per això digué a Fàtima: “A la nostra època, en la que en grans regions corre el risc d’apagar-se com una flama que ja no és alimentada, la primera de totes les prioritats és la de fer present Déu en aquest món i d’obrir als homes d’avui l’accés a Déu”.
Són molts els observadors que coincideixen en que la crisi essencial d’avui és una crisi de la fe. Per això, davant la visita del Sant Pare a la nostra terra, hem de disposar-nos a escoltar-lo com a mestre nostre en el coneixement i el seguiment de Jesucrist, com aquell que ve a “confirmar-nos en la fe”.
I aquest aspecte és tan essencial que crec hauria de marcar el nostre curs pastoral. Disposem-nos a recomençar totes les activitats ordinàries amb actitud de fidelitat i d’esperança. Amb la pregària sens dubte, però també amb tots els mitjans humans de que disposem i puguem aplicar, amb el desig –amb la gràcia de Déu- de que la llum de la fe il·lumini els deserts del nostre món.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa