Regnar amb Crist és servir

Amb la festa litúrgica de Jesucrist, Rei de tot el món, hem arribat al final de l’any cristià. El nou any litúrgic, que iniciarem el proper diumenge, primer del temps de l’Advent, estarà molt marcat per la celebració, també a la nostra diòcesi, de l’Any de la Fe, que es clourà precisament en la festa de Crist Rei del proper any, el 24 de novembre de 2013.

Desitjo que sigui realitat entre nosaltres el que diu el Sant Pare en el document que dóna les pautes per aquesta celebració. Que sigui un any viscut amb la mirada fixa en Jesucrist, “en el que troba el seu compliment tot afany i tot anhel del cor humà” (Porta fidei, 13). “L’alegria de l’amor –escriu Benet XVI-, la resposta al drama del sofriment i del dolor, la força del perdó davant l’ofensa rebuda i la victòria de la vida davant el buit de la mort, tot té el seu compliment en el misteri de la seva Encarnació, del seu fer-se home, del seu compartir amb nosaltres la debilitat humana per transformar-la amb el poder de la seva resurrecció. En ell, mort i ressuscitat per la nostra salvació, s’il·luminen plenament els exemples de fe que han marcat els últims dos mil anys de la nostra història de salvació”.

Contemplar la mort i la resurrecció de Jesús –el seu misteri pasqual, que és el centre de tot l’any litúrgic- eixampla l’horitzó de la nostra existència i ben segur que ens pot ajudar a trobar respostes, o, si més no, a desfer alguns nusos i dificultats. Aquest lliurament de Crist fins a la mort i la seva exaltació en la resurrecció és, per a nosaltres, el centre de la història, el fet culminant de la història de la salvació. Aquesta és la Bona Nova, el nucli de la nostra fe, que ens obre un camí d’esperança. Aquest Evangeli que l’Església actual s’esforça en viure i comunicar als homes i les dones d’avui i d’aquí, com als de tot el món, com s’ha posat en relleu en la celebració del recent Sínode sobre la Nova Evangelització per a la transmissió de la fe cristiana, celebrat el passat octubre a Roma.

           La festa d’avui i el recent Sínode ens inviten a ser “una Església evangelitzada i evangelitzadora”. I per això ha de ser una Església que contempla sempre el Crist, perquè, com deia el beat cardenal Newman, un eminent convers i pensador cristià, el pensament del qual va influir molt en el Concili Vaticà II, “la fe no és alguna cosa. La fe és Algú. I la fe no és qualsevol algú. La fe és Jesucrist”.

És ben cert que la mort és un misteri i que la nostra vida s’encamina inexorablement al traspàs final de la mort i que no està exempta de dificultats i de dolor. Però Crist ha ressuscitat, ha vençut la mort, ens obre el camí de la resurrecció i ens ajuda a trobar sentit a totes les realitats, fins i tot al dolor i al patiment.

Aquesta és la Bona Nova que omple d’esperança el cor dels creients. Aquesta és la fe que l’Església confessa i celebra en la litúrgia i en la pregària, la proclama amb obres i paraules gràcies al testimoniatge de vida dels cristians i les cristianes que fan realitat “una fe que actua per la caritat”.

Des de Crist, mort i ressuscitat, se li revela a l’home el futur que pot esperar, el camí que pot portar a la seva veritable plenitud i la garantia de què la darrera paraula de Déu sobre la seva creació no és el fracàs, la desgràcia i la mort. I per això, plens d’esperança, els cristians mirem de treballar fent el bé de tots, perquè “regnar amb Crist és servir”.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa