Amb aquest diumenge de Crist Rei s’acaba l’Any de la Fe, promulgat pel papa Benet XVI amb la carta Porta fidei, la Porta de la fe. Dintre d’aquest any a l’Església hem viscut la renúncia del Papa Benet i l’elecció del Papa Francesc que està suscitant un gran interès.
En aquests escrits he dedicat alguns comentaris a destacar alguns punts de l’encíclica dedicada precisament a la fe i titulada Lumen fidei. S’acaba l’Any de la Fe però no pas el compromís de la fe. Més encara, si les nostres comunitats cristianes han entès l’abast d’aquesta proposta dels papes Benet i Francesc, ara hem d’estar més oberts a viure les exigències de la nostra condició de cristians. Dono gràcies, doncs, per tot allò que s’ha fet al llarg d’aquest Any a la nostra diòcesi, que d’aquesta manera ha entrat, plena d’esperança, en el desè aniversari de la seva creació.
Amb aquest comentari vull destacar un aspecte del primer capítol de l’encíclica, que he deixat expressament per avui. Tot citant Nietzsche, en la introducció, el Papa es pregunta si la fe és una llum il·lusòria. Per al cristià, la fe és la resposta a l’amor de Déu que s’ha manifestat en la vida i en les paraules de Jesús de Natzaret, el Fill de Déu fet home, nascut de Maria Verge. Aquest amor de Jesús en el qual creiem ens arriba per mitjà d’uns testimonis fidedignes i ens arriba en el si de l’Església, dintre de la comunió eclesial, en la que podem dir “crec” i també “creiem” quan confessem el símbol de la fe, al cor de la litúrgia eucarística de cada diumenge.
“La fe cristiana està centrada en Crist, és confessar que Jesús és el Senyor i que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts (cf. Rom 10,9). Totes les línies de l’Antic Testament convergeixen en Crist; Ell és el Sí definitiu de totes les promeses”, diu el Papa, que presenta Crist com la plenitud de la fe cristiana.
La prova més gran que ens podem fiar de l’amor de Crist la trobem en la seva mort. Ara bé, la mort de Crist manifesta que ens podem refiar plenament de l’amor de Déu a la llum de la Resurrecció. L’Església transmet aquesta fe mitjançant la tradició apostòlica i els sagraments. També per mitjà de la successió apostòlica dels bisbes, que l’encíclica presenta com una institució al servei de la transmissió viva de la fe en la comunitat de l’Església. Són persones vives que garanteixen la connexió amb l’origen de la nostra fe.
En acabar l’Any de la Fe, siguem, doncs, una “Església confessant i missionera”; és a dir, una comunitat de batejats que dóna gràcies amb goig pel do de la fe, del baptisme i dels altres sagraments; que professa de manera humil i agraïda el Credo, el símbol de la fe, i que procura donar testimoni de Jesús i del seu Evangeli amb obres i amb paraules.
I com a conseqüència l’Església és una llar d’espiritualitat oberta a tots aquells que cerquen i es qüestionen sobre els misteris de l’existència, sobre els “oceans d’interrogants”, que com ha dit recentment un dels nostres filòsofs, és la vida humana. No ens sentim com una comunitat de purs o de selectes, sinó d’homes i dones que caminen amb els seus contemporanis, procurant que hi hagi “una gran fraternitat “ com vol el Papa Francesc.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa