El diumenge 19 de març celebrem el Dia del Seminari. Un dia propici per reflexionar sobre la importància del Seminari en la vida de la nostra jove diòcesi. El lema d'aquest any no pot ser més directe: "Per Crist i pels altres: capellà!" El Seminari és el cor de la diòcesi i és en el cor de tots els diocesans.
Recordo la Jornada Mundial de la Joventut del passat mes d'agost, en la qual el Sant Pare Benet XVI va tenir una trobada amb seminaristes d’arreu del món i els adreçà unes paraules plenes de realisme i esperança. Presentà el seminari no només com un lloc físic sinó més aviat com un temps significatiu en la vida d'un deixeble del Senyor, com un temps fort de recerca i de trobada amb Crist. Temps de formació i discerniment, i també de recerca i descobriment de Crist, perquè només des d'una experiència personal de Crist es pot comprendre la vocació, la crida. El seminari és un temps de preparació per a la missió. Una missió que no és iniciativa pròpia sinó conseqüència de la crida i de l'enviament del Senyor, que és qui elegeix, crida i envia.
"Per Crist i pels altres: capellà!". Crist crida, i l'Església i la societat necessiten sacerdots. Per predicar la paraula de Déu, per celebrar els sagraments, per guiar i servir la comunitat. Crist crida per omplir d'amor i de sentit la vida, per donar-li una plenitud més enllà del que es pot pensar. Cal escoltar la seva veu, deixar-ho tot i seguir-lo, i viure com ell visqué, estimant els altres, fent el bé. Quan es respon a la crida, és el Senyor mateix qui omple el cor i dóna la força per desenvolupar la vocació sacerdotal sense enyoraments. Quants joves conec, generosos de cor i que desitgen donar sentit a la seva vida! Cadascun d'ells haurà de seguir la seva vocació, però només Crist pot saciar la seva set d'infinit. Per això és tan important que reflexionin, que cadascú descobreixi el seu camí, i que els cridats al sacerdoci responguin amb promptitud, perquè només seguint la crida del Mestre assoliran la felicitat plena, com Joan i Andreu, que cercaven quelcom més en les seves vides, i, seguint la indicació de Joan Baptista, es trobaren amb Jesús i no el van deixar mai més.
El Seminari és responsabilitat de tots, també de les famílies. Els pares cristians que estimen l'Església i valoren la seva missió evangelitzadora en el món han de rebre amb goig la gràcia de tenir un fill sacerdot. Les comunitats cristianes han de pregar per les vocacions sacerdotals i ajudar a trobar els futurs pastors que l'Església necessita. Els sacerdots han de viure i testimoniar el goig de la seva consagració i del seu ministeri. En aquest Dia del Seminari hem de mirar cap al futur, i hem de reflexionar, resar i col·laborar generosament amb el Seminari, perquè allí hi ha en bona part el futur de la nostra Església diocesana. En temps de secularització i consumisme, Déu crida més que mai al sacerdoci, perquè fan falta més que mai sembradors de la fe, missatgers de l'esperança, constructors d'amor i de pau, i d'una manera total, com ho va fer el Senyor. Per això, des de la meva pròpia experiència sacerdotal, goso dir als joves que, per Crist i pels altres, val la pena fer-se capellà.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Recordo la Jornada Mundial de la Joventut del passat mes d'agost, en la qual el Sant Pare Benet XVI va tenir una trobada amb seminaristes d’arreu del món i els adreçà unes paraules plenes de realisme i esperança. Presentà el seminari no només com un lloc físic sinó més aviat com un temps significatiu en la vida d'un deixeble del Senyor, com un temps fort de recerca i de trobada amb Crist. Temps de formació i discerniment, i també de recerca i descobriment de Crist, perquè només des d'una experiència personal de Crist es pot comprendre la vocació, la crida. El seminari és un temps de preparació per a la missió. Una missió que no és iniciativa pròpia sinó conseqüència de la crida i de l'enviament del Senyor, que és qui elegeix, crida i envia.
"Per Crist i pels altres: capellà!". Crist crida, i l'Església i la societat necessiten sacerdots. Per predicar la paraula de Déu, per celebrar els sagraments, per guiar i servir la comunitat. Crist crida per omplir d'amor i de sentit la vida, per donar-li una plenitud més enllà del que es pot pensar. Cal escoltar la seva veu, deixar-ho tot i seguir-lo, i viure com ell visqué, estimant els altres, fent el bé. Quan es respon a la crida, és el Senyor mateix qui omple el cor i dóna la força per desenvolupar la vocació sacerdotal sense enyoraments. Quants joves conec, generosos de cor i que desitgen donar sentit a la seva vida! Cadascun d'ells haurà de seguir la seva vocació, però només Crist pot saciar la seva set d'infinit. Per això és tan important que reflexionin, que cadascú descobreixi el seu camí, i que els cridats al sacerdoci responguin amb promptitud, perquè només seguint la crida del Mestre assoliran la felicitat plena, com Joan i Andreu, que cercaven quelcom més en les seves vides, i, seguint la indicació de Joan Baptista, es trobaren amb Jesús i no el van deixar mai més.
El Seminari és responsabilitat de tots, també de les famílies. Els pares cristians que estimen l'Església i valoren la seva missió evangelitzadora en el món han de rebre amb goig la gràcia de tenir un fill sacerdot. Les comunitats cristianes han de pregar per les vocacions sacerdotals i ajudar a trobar els futurs pastors que l'Església necessita. Els sacerdots han de viure i testimoniar el goig de la seva consagració i del seu ministeri. En aquest Dia del Seminari hem de mirar cap al futur, i hem de reflexionar, resar i col·laborar generosament amb el Seminari, perquè allí hi ha en bona part el futur de la nostra Església diocesana. En temps de secularització i consumisme, Déu crida més que mai al sacerdoci, perquè fan falta més que mai sembradors de la fe, missatgers de l'esperança, constructors d'amor i de pau, i d'una manera total, com ho va fer el Senyor. Per això, des de la meva pròpia experiència sacerdotal, goso dir als joves que, per Crist i pels altres, val la pena fer-se capellà.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa