Sagrada Família
Aquest últim diumenge de l’any celebrem la festa de la Sagrada Família de Natzaret. Primer de tot, vull saludar totes les famílies de la diòcesi, amb el desig que la pau i l’amor que Jesús ens porta es faci present a totes les llars. En aquestes celebracions l’Església ens fa entrar en el gran misteri de l’Encarnació, un misteri que ha determinat la història de la humanitat. Déu mateix ha vingut per estar entre nosaltres, ha assumit la nostra naturalesa: “Quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills” (Gal 4,4-5).
En assumir tot allò que és humà, Déu ha volgut néixer i créixer en una família. Avui és, doncs, un dia propici per a contemplar la Sagrada Família i per a reflexionar sobre la família. Déu ens ha creat a imatge seva i ens ha confiat la missió de créixer, multiplicar-nos i omplir la terra. Per a dur a terme aquest pla, l’home i la dona s’uneixen en un projecte comú d’amor, que també està al servei de la vida. Aquest designi de Déu sobre la família és una vocació, un ideal que demana entrar amb determinació en un camí de conversió del cor i de recerca de la voluntat de Déu. Al mateix temps, es converteix en un testimoni lluminós de l’amor de Déu i de la seva presència enmig del món.
A la nostra societat sembla com si tot anés entrant en crisi: l’economia, la cultura, la religió, les institucions, les administracions; també l’individu, el matrimoni, la família. La vida segueix amb un ritme de més o menys intensitat, però és com si vingués una mena d’ensopiment que afecta amplis sectors. Cada cop es llegeix menys, s’escriu menys, es dialoga menys, es pensa menys, es prega menys; cada vegada hi ha més superficialitat i més frivolitat a l’ambient. Al final acabarem expressant tots els continguts i missatges en vídeos d’un minut i mig o en tweets de 240 caràcters. Gràcies a Déu, també hi ha moltes persones inconformistes i que reaccionen, que volen canviar les coses, i això s’esdevé també a tots els àmbits.
Un dels ensenyaments més clars que es desprenen del Nadal és l’esperança. aquella esperança que l’ésser humà necessita i cerca d’una manera o altra. L’esperança, que no és només una il·lusió, no consisteix en aconseguir les nostres fites, ni respon als interessos propis. Em refereixo a l’esperança que no defrauda, que omple i dona sentit, que conforma un ideal; l’esperança que, en definitiva, és Crist. L’esperança ha d’il·luminar les nostres llars i les nostres famílies. Les famílies han de ser llocs d’esperança, on es formin homes i dones lliures de veritat, amb principis ètics i consciència crítica, amb sentit de responsabilitat en relació amb la vida, que lluitin per aconseguir un món millor i més just, com Déu vol. Les famílies han d’educar els fills en la fe i en l’amor a Déu, transmetent els valors humans i cristians que donen consistència a les seves vides i sostenen la societat.
Avui contemplem la Sagrada Família de Natzaret com un exemple per a les nostres famílies. Ells inspiren les famílies cristianes, i les ajuden a convertir-se en cèl·lules vives de l’Església i de la societat. Demanem també la protecció de Maria santíssima i de sant Josep i els encomanem totes les famílies, especialment les que pateixen dificultats. Que ells ens ajudin a ser transparència de l’amor de Déu, i que a totes les llars regnin l’amor i la concòrdia, la pau i l’alegria. Bon any nou.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa