Avui celebrem la festa de la Sagrada Família de Natzaret. El fragment de l’Evangeli de sant Lluc que escoltarem en la celebració de l’Eucaristia ens presenta la Verge Maria i sant Josep que, seguint la tradició jueva, pugen a Jerusalem per Pasqua amb Jesús que havia complert dotze anys. Sense que els seus pares se n’adonin, Jesús no torna amb ells sinó que es queda al Temple, i allí el trobaran més tard dialogant amb els mestres de la Llei. Estaven angoixats i quan li demanen explicacions els respon que el seu lloc és precisament aquest, la casa del seu Pare, la casa de Déu. L’escena ens presenta Maria i Josep preocupats perquè no troben el seu fill. És la reacció lògica d’uns pares responsables que estimen el seu fill i volen el millor per a ell, que vetllen per la seva educació i el seu creixement en tots els aspectes, en “saviesa, estatura i gràcia”.
El paper dels pares en l’educació és fonamental, és la base i el principi sobre el que es construeix el futur. Els pares han donat la vida als fills i tenen el deure fonamental d’educar-los. És cert, la situació de la nostra societat occidental ens fa anar amb presses, amunt i avall, amb l’estrès i, en conseqüència, amb la manca de temps per a educar els fills, per a dedicar temps a jugar amb ells, perquè hi hagi una bona comunicació i un bon diàleg. Aquí vull recordar i agrair la tasca extraordinària que actualment estan duent a terme els avis en moltes llars. No només en la seva tasca de cangurs lliures o “forçats”, sinó també en l’educació humana dels nets, i encara més, en la seva tasca de transmissió de la fe. Però no s’ha d’oblidar que educar un fill és l’obra principal que els pares han de fer en la seva vida. Al mateix temps és un dret que tenen, intransferible, que ningú no els pot usurpar.
L’escola de la vida comença a la llar. Per això és tan important propiciar un clima familiar animat per l’amor a Déu i als altres, que afavoreixi una educació integral. El Papa Francesc, en el seu viatge apostòlic a Irlanda per al IX Encontre Mundial de les famílies, en el discurs que va pronunciar a l’Estadi Croke Park de Dublín el 25 del passat mes d’agost, va recordar uns consells pràctics senzills i al mateix temps fonamentals per a viure en família, per a oxigenar les relacions de qualsevol grup humà. Els havia proposat en una catequesi a l’Audiència General del 13 de maig de 2015: “Sobre aquesta porta d’entrada hi ha escrites tres paraules que són: “si us plau”, “gràcies”, “perdó”. En efecte, aquestes paraules obren el camí per a viure bé en la família, per a viure en pau. Són paraules senzilles, però costa portar-les a la pràctica. Porten dintre una gran força: la força de custodiar la casa, fins i tot a través de mil i una dificultats i proves; en canvi, si falten, de mica en mica, s’obren esquerdes que fins i tot poden fer que la casa s’ensorri”.
Cal afavorir un ambient on es visqui l’amor, la donació, l’obertura a Déu i als altres, la convivència, el respecte i la tolerància, així com la solidaritat. La família és el millor lloc per a aprendre el perdó i la reconciliació, i en la família l’amor mutu ha de ser més fort que les ofenses i que els problemes que es puguin suscitar. Sant Pau ens dóna la fórmula: “I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona” (Col 3,14). Demanem avui a la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep que mantinguin les nostres famílies en el camí de l’amor, de l’alegria, de la felicitat i de l’obertura a la vida. Demanem per les famílies que estan travessant dificultats, que amb la gràcia del Senyor i amb la seva col·laboració arribin a superar-les.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa