La proximitat de la festa de Sant Jordi convida a reflexionar, en el context de l’Any Sant que estem celebrant sobre la presència i el valor del martiri en l’Església. Tant en el passat com en el present, l’Església de Jesucrist és una Església de màrtirs. Una de les accions de l’Any Sant és peregrinar a Roma. I la vivència cristiana de la ciutat de Roma és inseparable del record dels màrtirs del començament del cristianisme, de manera especial el martiri de Sant Pere i Sant Pau que, amb poca diferència de temps, varen donar la seva vida per Crist a la Ciutat eterna. Dues basíliques recorden aquest martiri –la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau Extramurs- i conserven els sepulcres dels dos apòstols
El nostre Occident, que passa per una profunda crisi de fe, té necessitat del testimoni dels màrtirs, dels d’ahir i dels d’avui. Perquè l’Església actual, a nivell mundial, segueix essent una Església de màrtirs. El cristianisme és avui dia la religió més perseguida i la que té més màrtirs. Sant Joan Pau II, en l’exhortació apostòlica Tertio millenio adveniente, va escriure aquest pensament d’una lucidesa extraordinària.: “En acabar el segon mil·lenni, l’Església s’ha convertit de nou en Església dels màrtirs. Les persecucions contra els creients –sacerdots, religiosos i laics- han produït una gran sembra de màrtirs a diferents indrets del món” (n.37).
Les paraules de l’escriptor cristià Tertulià (segle II) segons les quals “la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians”, és a dir, propicia el creixement i la propagació de la fe, mantenen tota la seva actualitat fins els nostres dies. Lamentablement, el segle XX ha estat testimoni d’un nombre de màrtirs cristians superior al dels dinou segles precedents. I l’entrada al segle XXI n’està ampliant tristament l’elenc sense que s’entrevegi una disminució o almenys una treva. I això succeeix en mig del silenci de bona part dels mitjans de comunicació social.
La força principal del màrtir és que no parla amb paraules sinó amb la seva pròpia vida, immolada per la seva fidelitat a Crist. La seva força resideix en la certesa que la fe és presa seriosament, que la veritat de l’anunci cristià te realment un sentit definitiu per a cada ésser humà i que també avui val la pena córrer el risc de sofrir la violència més que no pas renunciar a l’amor, l’únic criteri veritable que incideix en la transformació de la vida i de la societat. Davant el màrtir sobra tota retòrica.
Vivim en temps de martiri cruent a diferents indrets del món,com ho recordà el papa Francesc en el missatge de Pasqua. Molts germans nostres són massacrats pel simple fet de ser cristians, sense que importi res que estiguin dedicant les seves vides al servei dels més pobres. Als cristians que vivim a Occident ens toca viure la dimensió martirial donant testimoni en els complexos areòpags de la nostra societat, conscients que en aquests llocs d’anunci i de proposta, el nostre testimoni pot ser objecte de refús, i que aquests areòpags es poden convertir en moderns coliseus on també toqui de rebre una persecució real, encara que sigui subtil i incruenta. En qualsevol cas, uns i altres hem de recordar les paraules de Jesús: “Tingueu confiança, jo he vençut el món” (Jn 16,33).
Que l’Any Sant faci reviure la memòria dels nostres màrtirs del passat i del present. Cada Església local, en aquest any jubilar, hauria de recordar aquells fills seus que varen donar el testimoni suprem de la fe immolant la seva vida per Crist amb una actitud d’ofrena, d’amor i de perdó.
+Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa