El dia 8 celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció, entre el segon i el tercer diumenge d'Advent. L'any passat es complí el 150è aniversari de la proclamació del dogma de la Concepció Immaculada de la Santíssima Verge Maria, i vàrem celebrar un Any Marià que acaba el 8 de desembre d'aquest any. Amb la definició d'aquest dogma culminà un llarg camí de reflexió eclesial i alhora la definició ha anat propiciant un coneixement més profund dels dons que Déu fa a Maria i del seu lloc en la història de la salvació.
Aquesta solemnitat se celebra en ple temps d'Advent. Ja Pau VI ho recull en el número 3 de l'exhortació apostòlica Marialis Cultus: "Durant el temps d'Advent la litúrgia recorda sovint la Santíssima Verge -a més de la solemnitat del dia 8 de desembre, en què se celebra conjuntament la Immaculada Concepció de Maria, la preparació radical a la vinguda del Salvador i el feliç inici de l'Església sense màcula ni arruga-, sobretot en els dies ferials des del 17 al 24 desembre i, més concretament, el diumenge anterior a Nadal, en què fa ressonar antigues veus profètiques sobre la Verge Mare i el Messies, i es llegeixen episodis evangèlics relatius al naixement imminent del Crist i del Precursor". Precisament Maria Immaculada ens presenta el fruit més important de la vinguda salvadora de Jesús.
En els textos d'aquest temps d'Advent que en la Litúrgia de les Hores i en el missal fan referència a Maria, hi ha una frase que em quedà gravada des dels temps de seminarista. És en el II Prefaci i resumeix una vivència profunda i entranyable de Maria que l'Església ens proposa a la contemplació: a Aquell que havien anunciat els profetes, "la Verge el va esperar amb inefable amor de mare".
Maria de l'esperança. Maria esperà amb un amor de mare inefable. Inefable significa que no es pot explicar amb paraules. M'imagino que, a qualsevol mare que espera un fill i sent palpitar la vida en les seves entranyes, segurament li costa explicar les seves sensacions, els seus sentiments, el seu amor. M'imagino que l'espera de qualsevol mare que porta en el seu si un fill és quelcom gran, indescriptible, una experiència humana forta i intensa. Maria, la noia humil de Natzaret, la Verge Immaculada cridada a ser la Mare de Déu i mare nostra, com no esperaria el naixement del Senyor, que portava en el seu si. Amb un amor de mare inefable, que no hi ha paraules capaces d'explicar, que només es pot intuir des de la contemplació, des del silenci, des de la pregària.
Les disposicions de Maria per rebre Jesús foren la fe, l'esperança i l'amor. També la humilitat i el sentit de serventa. Advent és un temps d'esperança. Aquesta ha de ser una actitud de l'Església i de cada cristià. Celebrem el Déu de l'esperança i vivim una esperança plena de joia. La vinguda de Crist no pot deixar-nos indiferents, ja que demana una resposta de canvi, de conversió. Viure l'esperança, viure de l'esperança, esperar quelcom de nou en aquest Advent. Estrenar aquest Advent, deixant la rutina de començar un altre any litúrgic del qual esperaríem poca cosa. Déu sempre ens sorprèn, però hem de restar atents al seu pas per la nostra vida. Vigilants, atents, amb intensitat i amb amor, com Maria. Vivint en esperança i sembrant esperança.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa