El proppassat 23 de setembre vaig fer una visita a Mollet. La visita va consistir fonamentalment a presidir la celebració de l’Eucaristia i en un acte de benedicció d’una imatge de la Mare de Déu, que s’ha anomenat Santa Maria de Mollet. Una pregària que va tenir una participació nombrosa per part dels feligresos, amb presència de les autoritats civils i sobretot una participació molt sentida, molt profunda, plena d’emotivitat. Per poder entendre el clima espiritual que es respirava i com aquesta imatge ha penetrat en la entranya profunda d’ aquesta ciutat, hem de fer un petit recorregut històric. L’any 1962 es va predicar una Santa Missió a Mollet i també va ser l’any del començament del Concili Vaticà II. Per recordar tots dos esdeveniments, es va col•locar al recer de l’Església parroquial de Sant Vicenç una imatge de la Verge amb l’Infant, obra de l’escultor Sebastià Badia i Cerdà. Molt ràpidament va esdevenir un racó de pregària i d’ofrenes.
L’any 2000, en ocasió d’una nova predicació de la Santa Missió es va remodelar el jardinet de la Mare de Déu. El maig de 2006, en un acte incívic, es va tirar a terra la imatge. Donat que estava malmesa pel pas del temps a més de pels desperfectes produïts en aquell acte, se n’ha fet una reproducció i s’ha ubicat al costat del lloc anterior però en una posició més elevada. És com un oratori en ple carrer. Molt sovint es veu com els fidels preguen davant la imatge i fan la seva ofrena de flors o de llantions. Crida l’atenció la gran quantitat de flors i de llantions que hi ha sempre, és a dir, la gran quantitat de persones que s’atansen per fer un moment de pregària davant aquesta imatge de la Mare de Déu, que ha esdevingut sens dubte un element religiós important, un referent per a la parròquia i per a la ciutat de Mollet.
Aquestes expressions d’amor i de devoció a la Mare de Déu, com altres manifestacions religioses que revifen en l’actualitat o també l’interès que desperten els temes d’espiritualitat, per citar alguns aspectes, en el fons palesen la dimensió religiosa de l’ésser humà, les inquietuds profundes d’autenticitat, de plenitud, de llibertat també, que la societat consumista no pot satisfer. Homes i dones que viuen en el món, enmig de les alegries i els patiments, que es fan preguntes sobre les realitats fonamentals, que lluiten i esperen. Com nosaltres, que hem començat un nou Advent, que aixequem la mirada i contemplem com “quan es complí el temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè obtinguéssim la condició de fills” (Gal 4, 4-5). Aquest Fill, Jesucrist, és el Salvador universal, i Maria la seva Mare i Mare nostra és la col•laboradora principal en la obra de la salvació.
Ella va respondre amb disponibilitat en el moment de l’Anunciació, i va mantenir el seu compromís fidelment al llarg de tota la vida fins al peu de la creu. Ara és Mare i Mestra que ens ensenya el camí de la fe, que vetlla per nosaltres mentre peregrinem a la terra, que ens consola en les afliccions. Com tantes persones de Mollet de totes les edats i condicions, que li porten llantions i flors, jo voldria que en aquest Advent els diocesans de Terrassa visquéssim amb intensitat la preparació de la vinguda del Senyor oferint la llum encesa d’una fe que madura amb el pas del temps i que creix en cada any litúrgic i les flors de l’amor, del compartir i de la solidaritat amb els necessitats que caminen al costat nostre. Maria també ens ensenya a esperar el Senyor, i ens ensenya a oferir-lo, a donar-lo als altres. Aquesta dimensió evangelitzadora de l’Advent estem cridats a viure-la especialment aquest any que estem aplicant el nostre primer Pla Pastoral.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa