En aquest quart diumenge d’Advent reflexionem sobre el gran misteri realitzat a Natzaret ara fa dos mil anys. L’evangelista Lluc, amb la seva reconeguda precisió, situa l’esdeveniment en el temps i en l’espai. “Al sisè mes Déu envià l’àngel Gabriel a un poble anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria” (Lc 1,26-27). L’arcàngel Gabriel li comunica la seva maternitat divina, tot recordant les paraules d’Isaïes que anunciaven al concepció i el naixement virginal del Messies, que ara s’acompleixen en ella. La resposta de Maria al pla de Déu serà: “Sóc l’esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).
L’Anunciació a Maria i l’Encarnació del Verb és el fet més transcendental, el misteri més profund i insondable de les relacions de Déu amb els homes; l’esdeveniment més important, a la llum de la fe, de tota la història de la humanitat. El gran teòleg von Balthasar deia, amb tota la raó, que els humans difícilment podem copsar què significa que el Fill del Déu transcendent i infinit assumeix la condició humana. És quelcom que ens desborda, que sobrepassa absolutament la ment i la imaginació humanes.
I aquest moment que Maria coneix la crida, la vocació a la que Déu l’havia destinada des de sempre, és també el moment de la seva resposta amb un sí incondicional, amb una obediència prompta. La fe de Maria, en el pòrtic del Nou Testament, ens recorda la fe d’Abraham en l’Antiga Aliança.
Per això, l’acceptació de Maria, en el camí de l’Advent, es converteix en modèlica per a tots els creients. El sí de Maria és una resposta generosa que compromet tota la seva vida en l’acceptació del pla de Déu. Deu ens crida també a cadascú de nosaltres a coses grans, formoses, a una vida única i irrepetible.
Ara que Nadal és imminent, quan ja acabem el camí de l’Advent, l’exemple de Maria és una invitació a que cadascú entri en el seu interior, a copsar el que Déu ens demana i a respondre-li amb un sí generós.
La fe de Maria i la seva resposta confiada a la crida de Déu canvià la història de la humanitat. La seva fe no és resignació o submissió passiva, com podria semblar a primera vista, sinó una acceptació lliure i joiosa de la Paraula de Déu a la seva vida. Maria ens és presentada, doncs, com un autèntic model de fe.
També la nostra fe, per modesta que sigui, i el nostre esforç per respondre al pla de Déu sobre cadascú de nosaltres, en mans de Déu i amb l’ajuda de la seva gràcia, podrà ser també una font de benediccions per al nostre món, per al nostre entorn i per a les nostres mateixes persones.
Us desitjo a tots una bona preparació pel Nadal, amb la fe i l’amorosa expectació de la que és anomenada i celebrada com “Nostra Senyora de l’Esperança”. De l’esperança que té el seu fonament, com ens ha recordat el papa en la seva segona encíclica, sobre tot en Déu, en el Déu que, gràcies a la seva fe i a la seva resposta generosa, s’ha fet l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres, el Déu solidari amb el món i amb cadascun de nosaltres.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa