Avui celebrem el quart diumenge d’Advent. La corona d’Advent ja s’adorna amb quatre llums que simbolitzen el camí que hem anat seguint vers l’Infant nascut a Betlem.
D’aquí a tres dies celebrarem el Nadal. Siguem conscients d’aquest misteri: Déu mateix, per amor a cadascú de nosaltres i per amor a aquesta terra, que a vegades és tan cruel sobretot amb els petits i els pobres, s’ha fet un de nosaltres.
Demano a tos els qui tenen la bondat de seguir aquestes reflexions setmanals que no deixin passar el Nadal sense celebrar-lo cadascú tan bé com pugui. Sobretot demano que ningú no apagui en la seva ànima el ble de fe, d’esperança i de l’amor efectiu i compartit. Per Nadal no desitjo a ningú aquell cor endurit que va glossar Dickens en un dels seus contes nadalencs, sinó un cor sensible, un cor humà.
El novel·lista anglès més gran de l’època victoriana, va plasmar el Nadal i el seu esperit. En moltes ocasions, en un conte curt o en un capítol d’una novel·la, evoca l’emoció que aquesta festa produeix en l’ambient i en el cor dels homes. El millor que va escriure sobre aquest tema es troba a les seves obres “Cançó de Nadal”, “Les campanes” i “El grill de la llar”, que revelen una qualitat poètica i una sensibilitat humana i cristiana molt notable.
El Nadal implica per a ell la capacitat de sentir una mica de calor humà, una capacitat especial de sintonitzar amb les coses i amb els homes senzills i humils i el seu retret i la seva ironia per les coses pomposes i externes. Per a ell Nadal és sobretot l’alegria dels humils enfront de la fredor dels poderosos.
Per a sintonitzar amb el Nadal fa falta tenir a la vegada quelcom de l’esperit franciscà. No és casualitat que Sant Francesc d’Assís fos l’iniciador genial de la tradició del pessebre de la llar, tan arrelat en països del nostre entorn cultural i, en especialment, a Catalunya. Tinguem cura de les nostres tradicions que són expressió de la nostra identitat cultural i de la nostra fe cristiana.
No podem imaginar el Nadal sense la poesia i la música. Per això l’han cantat els nostres poetes i els nostres músics. I, és clar, per damunt de tots, els nostres sants.
Nadal és, enmig de la nit, un esclat de llum, de pau, un esclat d’humanitat. Per molt densa que sigui la boira baixa que inunda els nostres carrers, com en el Londres de Dickens, sempre pot renéixer un cor humà i generós. És el miracle repetit del Nadal.
El desitjo molt cristià a tothom, especialment a aquells a qui puguin arribar les meves paraules en aquestes vigílies de Nadal.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa