La Jornada Missionera Mundial, anomenada també Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe i coneguda entre nosaltres com el Domund, adquireix enguany una significació especial. La celebració del cinquantè aniversari de l’inici del Concili Vaticà II, la recent obertura de l’Any de la Fe i el Sínode sobre La Nova Evangelització per a la transmissió de la fe cristiana contribueixen a reafirmar la voluntat de l’Església de comprometre’s amb una força més gran tan en l’anomenada “missio ad gentes”, és a dir, als qui encara no coneixen Crist, com en la seva missió davant aquells que consideren que ja han conegut Jesucrist i el seu Evangeli però que pràcticament es desinteressen de viure’l.
La veritat és que l’Església no es troba davant d’una feina fàcil. El teòleg Joseph Ratzinger, abans de ser papa, va escriure un llibre sobre la manera de ser cristià en una societat neopagana. En aquelles pàgines aborda amb realisme la difícil missió de donar testimoni de la fe a la nostra societat. Potser és més difícil d’evangelitzar la societat neopagana que no pas la pagana. Per als esperits religiosos d’aquesta societat l’Evangeli era quelcom nou; per a molts ciutadans d’avui, l’Evangeli els sona a quelcom “ja vist”. És una bona coartada per a la indiferència i el desinterès.
L’Església no ha de témer la situació de minoria a la que sembla que l’aboquin diverses circumstàncies en les societats on una vegada va ser majoria. ¿Què hem de fer, doncs? He rellegit el missatge que Benet XVI ha publicat amb ocasió d’aquest Domund de 2012. Afirma que proclamar l’Evangeli i estendre la fe en Jesucrist no és una cosa facultativa per a l’Església, sinó que és el deure principal que l’incumbeix per manament del Senyor, per tal que trots els homes i dones de tots els temps creguin i se salvin.
¿Què hem, o què podem fer? M’ha impressionat molt aquesta frase del Papa que em sembla una resposta –més ben dit, la resposta- a la pregunta que acabo de fer. Cito textualment aquestes poques paraules del Papa: “Ens cal, per tant, reprendre el mateix fervor apostòlic de les primeres comunitats cristianes que, petites i indefenses, van ser capaces de difondre l’evangeli a tot el món llavors conegut mitjançant el seu anunci i testimoniatge”.
Aquest és el doble compromís el Domund. Primer reconèixer, agrair a Déu la feina dels nostres missioners i missioneres i ajudar-la econòmicament, en la mesura que puguem, mitjançant les Obres Missionals Pontifícies, a les quals va destinada la col·lecta del Domund que avui es fa a tots els temples.
I després, preguntar-nos si cadascú de nosaltres, segons la seva vocació i les seves possibilitats, en la nostra vida i en els nostres ambients, som “missioners de la fe” (aquest és el lema del Domund enguany entre nosaltres). Davant la descristianització moltes vegades he recordat un pensament del filòsof jueu Martí Buber, un gran exponent de la filosofia personalista. Diu així: “Començar per un mateix, això és l’únic que compta. El punt de recolzament d’Arquímedes des d’on puc aixecar el món des de mi mateix, és la transformació de mi mateix”
Si apliquem això a la nostra condició de cristians tindrem una bona resposta a la pregunta que ens hem plantejat.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa