Els cristians d’Indonèsia, un país de comunitats cristianes minoritàries i de majoria social musulmana, han estat els encarregats de preparar els materials per a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians d’aquest any 2019. Per a inspirar la nostra pregària i les nostres activitats d’aquesta setmana ens proposen aquest lema: “Actua sempre amb tota justícia” (Dt 16,20). En el nostre llenguatge comú, justícia significa donar a cadascú allò que és seu, reconèixer i defensar els drets de cada persona. La concreció d’aquests drets massa sovint depèn d’opcions ideològiques, polítiques i socials. En sentit cristià, la vivència de la caritat, de l’amor cristià, implica promoure la justícia, la solidaritat, la comunió i la pau en la societat, i també comprometre’s en el reconeixement de la dignitat i dels drets del proïsme.
Malauradament som testimonis de moltes injustícies que es cometen en el nostre món; unes que tenen la seva arrel en elements externs a la persona, i d’altres que tenen el seu origen a l’interior del cor humà. La Sagrada Escriptura ens ensenya el vincle que hi ha entre la fe en Déu i la justícia envers el proïsme. La fe en Déu comporta l’acceptació plena de la seva voluntat i d’aquí en deriva la obligació d’una relació d’equitat amb el proïsme, més encara, l’obligació de viure tots com a membres del poble escollit i que no quedin desatesos els orfes i les vídues, els pobres i els forasters. Déu escolta el clam dels necessitats i demana justícia envers ells. Per a avançar per camins de justícia cal sortir d’un mateix, de l’egocentrisme, de l’egoisme que acaba generant unes relacions injustes amb els altres en tots els àmbits, tan si són de relació personal com institucional o entre països.
L’evangeli respon a la set de justícia que hi ha en el més profund del cor humà. El cristià te la responsabilitat de treballar en la construcció d’una societat més justa i solidària, on cada persona pugui disposar del necessari per viure amb dignitat. La lluita per la justícia és una part essencial de la missió evangelitzadora de l’Església. Treballar per la justícia és al mateix temps un dret i un deure, i l’Església està cridada a treballar per la realització de la justícia en el nostre món. La promoció de la justícia i del desenvolupament humà facilitarà les relacions amb les persones i entre els pobles, i propiciarà la construcció de la pau i la unitat.
La unitat dels cristians es construeix també des de la justícia. A la Sagrada Escriptura hi trobem el fonament més profund de les lleis justes que regeixen la vida social i que no han de ser contràries a la llei de Déu Els creients compleixen per damunt de tot els manaments de la llei de Déu i també aquelles lleis humanes que concreten i fan explícits aquests manaments.
Vivim en un temps i enmig d’unes situacions d’una gran complexitat on no resulta fàcil la concòrdia i, a vegades, ni tan sols la convivència. No podem caure en el desànim ni en la manca d’esperança pel fet que encara no s’hagi assolit la unitat visible de les confessions cristianes. Hem de seguir demanant al Senyor el do de la unitat plena, que és do seu, i hem de seguir bastint ponts de fraternitat i de col·laboració treballant per aquesta unitat. En aquest pelegrinatge seguirem treballant per l’entesa entre les persones i els pobles, en la construcció del Regne de Déu, que és regne d’amor i de gràcia, de justícia i de pau.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa