Comencem la Setmana Santa, en la qual celebrem la passió, mort i resurrecció del Senyor. No es tracta simplement de fer memòria d'un fet històric, sinó d'actualitzar els misteris de la vida de Crist amb tota la seva força redemptora, capaç de transformar la nostra vida, aquí i ara.
En cada una de les celebracions tenim present el Misteri Pasqual en la seva totalitat, però remarquem especialment els fets que commemorem en cada ofici concret. Allò que és més important és que en cada ofici, en cada celebració, en cada pràctica de pietat contemplem l'amor de Déu a la humanitat i a cadascun de nosaltres fins a donar la vida per salvar-nos. Això és essencial. Ens trobem en un any dedicat a l'Eucaristia i també amb un especial relleu marià. Per això us suggereixo que visqueu aquesta Setmana Santa, des del diumenge de Rams fins al diumenge de Resurrecció, de la mà de Maria, aturant-vos especialment en la contemplació de la institució de l'Eucaristia.
Maria és Mare i Mestra. De l'Església i de cada cristià. Jesús ens la dóna realment com a Mare des de la creu: "Dona, aquí tens el teu fill", diu a la Mare, i després diu al deixeble en qui estàvem tots representats: "Aquí tens la teva mare" (Jn 19,26-27). Aquestes paraules determinen i expressen el lloc de Maria en la vida dels deixebles de Crist. De la mà de la Mare i Mestra rememorarem l'entrada triomfal a Jerusalem el diumenge de Rams i l'aclamarem com el Messies Senyor. El Dijous Sant contemplarem emocionats la institució de l'Eucaristia i del sacerdoci ministerial, el lavatori dels peus dels apòstols i el manament de l'amor. El Divendres Sant meditarem la seva passió i mort en la creu, i des de la Vetlla Pasqual gaudirem celebrant la seva resurrecció, el seu triomf sobre la mort i el pecat.
Maria, al llarg de tota la seva vida, viu profundament unida a Jesús i es lliura a la seva col•laboració única en l'obra de la salvació. En l'episodi de la presentació de Jesús en el temple de Jerusalem, Maria escolta de l'ancià Simeó que aquest infant serà Llum per als pobles i glòria d'Israel, però que serà també un signe de contradicció i que a ella una espasa de dolor li traspassarà l'ànima (cf. Lc 2,22 s.). Quedava anunciat el drama de la mort de Crist en la creu i l'immens dolor que la Mare experimentaria en el Calvari en veure morir el seu Fill crucificat. Un dolor maternal i profund per la seva capacitat única de sofriment i d'amor. Incomparable deuria de ser també el goig de la trobada amb el Fill ressuscitat. No hi ha paraules per descriure aquesta trobada.
Visquem aquests dies aprofundint especialment en l'Eucaristia com a memorial de la mort de Crist, de la seva passió, mort i resurrecció, que actualitzem en cada celebració eucarística. Rebem també Maria com a Mare, Mare i Mestra, que ens ensenyarà el camí del seguiment de Crist, de la unió amb Ell. Acollim el do de Crist present en l'Eucaristia, present en l'Església fins a la consumació dels segles i acollim el do de Maria, la Mare, present també en la família eclesial com hi estigué present en l'inici de l'Església, congregant, unint, acompanyant els seus fills.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
En cada una de les celebracions tenim present el Misteri Pasqual en la seva totalitat, però remarquem especialment els fets que commemorem en cada ofici concret. Allò que és més important és que en cada ofici, en cada celebració, en cada pràctica de pietat contemplem l'amor de Déu a la humanitat i a cadascun de nosaltres fins a donar la vida per salvar-nos. Això és essencial. Ens trobem en un any dedicat a l'Eucaristia i també amb un especial relleu marià. Per això us suggereixo que visqueu aquesta Setmana Santa, des del diumenge de Rams fins al diumenge de Resurrecció, de la mà de Maria, aturant-vos especialment en la contemplació de la institució de l'Eucaristia.
Maria és Mare i Mestra. De l'Església i de cada cristià. Jesús ens la dóna realment com a Mare des de la creu: "Dona, aquí tens el teu fill", diu a la Mare, i després diu al deixeble en qui estàvem tots representats: "Aquí tens la teva mare" (Jn 19,26-27). Aquestes paraules determinen i expressen el lloc de Maria en la vida dels deixebles de Crist. De la mà de la Mare i Mestra rememorarem l'entrada triomfal a Jerusalem el diumenge de Rams i l'aclamarem com el Messies Senyor. El Dijous Sant contemplarem emocionats la institució de l'Eucaristia i del sacerdoci ministerial, el lavatori dels peus dels apòstols i el manament de l'amor. El Divendres Sant meditarem la seva passió i mort en la creu, i des de la Vetlla Pasqual gaudirem celebrant la seva resurrecció, el seu triomf sobre la mort i el pecat.
Maria, al llarg de tota la seva vida, viu profundament unida a Jesús i es lliura a la seva col•laboració única en l'obra de la salvació. En l'episodi de la presentació de Jesús en el temple de Jerusalem, Maria escolta de l'ancià Simeó que aquest infant serà Llum per als pobles i glòria d'Israel, però que serà també un signe de contradicció i que a ella una espasa de dolor li traspassarà l'ànima (cf. Lc 2,22 s.). Quedava anunciat el drama de la mort de Crist en la creu i l'immens dolor que la Mare experimentaria en el Calvari en veure morir el seu Fill crucificat. Un dolor maternal i profund per la seva capacitat única de sofriment i d'amor. Incomparable deuria de ser també el goig de la trobada amb el Fill ressuscitat. No hi ha paraules per descriure aquesta trobada.
Visquem aquests dies aprofundint especialment en l'Eucaristia com a memorial de la mort de Crist, de la seva passió, mort i resurrecció, que actualitzem en cada celebració eucarística. Rebem també Maria com a Mare, Mare i Mestra, que ens ensenyarà el camí del seguiment de Crist, de la unió amb Ell. Acollim el do de Crist present en l'Eucaristia, present en l'Església fins a la consumació dels segles i acollim el do de Maria, la Mare, present també en la família eclesial com hi estigué present en l'inici de l'Església, congregant, unint, acompanyant els seus fills.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa