El temps de Quaresma és temps de conversió, de encaminar-nos cap a les actituds genuïnament cristianes. Avui vull parlar del perdó. Em van impressionar les paraules del Papa Francesc en una de les homilies de la Missa que celebra cada matí, amb assistència de fidels, a la capella de Santa Marta, la residència on viu. Va dir així: "Com el Senyor us ha perdonat, feu així també vosaltres. Si no saps perdonar, no ets cristià. Seràs un bon home, una bona dona..., però no faràs el que va fer el Senyor. És més, si no perdones, no pots rebre la pau del Senyor, el perdó del Senyor. I cada dia, quan resem el Parenostre, diem: "Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors".
És cert que preguem amb freqüència el Parenostre repetint aquesta petició que ens compromet - "perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors" - i ens quedem tan tranquils sense perdonar les ofenses que rebem i fins abandonant tota esperança d'arribar a perdonar. Quan Jesús ensenya aquesta oració als seus deixebles, afegeix a continuació: "perquè si perdoneu als altres les seves faltes, també us perdonarà vostre Pare celestial; però si no els les perdoneu, el vostre Pare perdonarà les vostres ofenses "(Mt 6,14-15). En el mateix Sermó de la Muntanya, Jesús ensenya que cal estar reconciliat amb el germà abans de presentar una ofrena a l'altar , i que cal estimar els altres, fins i tot els enemics.
Si Déu ens perdonés només quan nosaltres perdonem els altres, quedaríem en una situació molt difícil. Afortunadament, el perdó de Déu precedeix al nostre, i en el fons el que estem demanant a Déu és que ens perdoni i ens canviï el cor perquè nosaltres puguem també perdonar. El perdó és un reflex de la misericòrdia de Déu, que és bo per a tothom, també amb els malvats i desagraïts. Qui ha experimentat el perdó de Déu, se sent mogut a perdonar al germà, fins a "setanta vegades set", és a dir, sempre. D'aquesta manera, rebem i experimentem la misericòrdia de Déu, i ens sentim cridats a exercir-la, a ser compassius amb els altres, i aconseguim una misericòrdia i un goig més grans: "Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!" (Mt 5,7).
Crist perdonant des de la creu els que l'han crucificat és per a nosaltres el paradigma, model i l'impuls més gran. El nostre cor només troba la pau si som capaços de perdonar i oblidar les ofenses; d'una altra manera, la rancúnia i el desig de venjança es converteixen en un pes psicològic insuportable que ens corrou i ens limita. D'altra banda, el nostre món només tindrà futur si en les relacions personals i en les relacions entre els pobles s'introdueix l'element del perdó. El perdó és la condició indispensable per a la reconciliació, tant pel que fa a Déu com a les persones.
Perdonar no vol dir complicitat amb el mal o la injustícia, ni tampoc resignació o impotència. Cal administrar la justícia, i l'edifici de la societat es fonamenta en la justícia. Però per renovar la societat no és suficient amb una justícia freda en la qual cadascun reivindica els seus drets. Cal anar més enllà, i si volem establir un marc de convivència humana, de casa comuna, cal superar l'egoisme, la supèrbia, la venjança, i cal viure les actituds de solidaritat, misericòrdia i perdó.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa