Aquest quart diumenge de Pasqua celebrem la 50 Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. En canvi, la Jornada que se situa als voltants de la festa de Sant Josep està dedicada només a les vocacions sacerdotals i a ajudar el Seminari de cada diòcesi. La jornada d’avui fou instituïda, ara fa 50 anys, pel Papa Pau VI, durant la celebració del Concili Vaticà II. Encara que des del dia 13 de març tenim el Papa Francesc, successor de Sant Pere i bisbe de Roma i, per això mateix, garant de la comunió de tota l’Església catòlica, el lema d’aquesta jornada fou escollit per Benet XVI. El lema, que s’inscriu perfectament en el context de l’Any de la Fe, és aquest: “Les vocacions, signe d’esperança fundada sobre la fe”.
Benet XVI, que dedicà la seva segona encíclica – titulada Spe salvi, “Salvats en esperança”- a la virtut teologal de l’esperança, posa aquesta virtut en el centre del missatge que va publicar per aquest diumenge. “L’esperança –diu- és espera de quelcom positiu per al futur, però que al mateix temps sosté el nostre present, marcat sovint per insatisfaccions i fracassos”. El fonament de la nostra esperança- en el tema de les vocacions com en qualsevol altre- és la fidelitat de Déu, que no ens deixa mai sols i és fidel a la paraula donada.
La fidelitat de Déu consisteix en el seu amor. I aquest amor, que s’ha manifestat plenament en Jesucrist, interpel·la la nostra existència. L’esperança cristiana es nodreix, doncs, d’aquesta certesa:”Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens te i hi hem cregut” (1Jo 4,16). ¿Què seria la nostra vida sense aquest amor? “Déu te cura de l’home des de la creació fins a la fi dels temps, quan durà a terme el seu projecte de salvació. ¡En el Senyor ressuscitat tenim la certesa de la nostra esperança!”, va dir Benet XVI als joves amb ocasió del seu viatge a San Marino.
Les vocacions sacerdotals i religioses neixen de l’experiència de l’encontre personal amb Crist, del diàleg sincer i confiat amb ell. Són fruit del creixement en la fe, entesa com una relació profunda amb Jesús, com l’escolta interior de la seva veu que ressona dins nostre.
Benvolguts diocesans de Terrassa: les vocacions sacerdotals i religioses que sorgeixen entre nosaltres són un gran signe d’esperança per a l’Església i també per al món. Al mateix temps les veig com el fruit més madur d’unes comunitats cristianes vives.
Estimats joves: permeteu-me que us transmeti les paraules amb que Benet XVI –que ara dedica les seves hores a pregar per tota l’Església- acabava el missatge per a la jornada d’avui: ¡No tingueu por de seguir Crist! Així sentireu la felicitat de servir, sereu testimonis d’aquell goig que el món no pot donar, sereu flames vives d’un amor infinit i etern i aprendreu a donar raó de la vostra esperança”
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa