La classe de religió és un tema d'actualitat, amb no pocs ribets polèmics, perquè sobre aquesta qüestió hi ha opinions molt dispars. Com a membre de la Comissió Episcopal d'Ensenyament i com a bisbe encarregat d'aquest àmbit pastoral a Catalunya voldria dir una paraula sobre la qüestió. Però no argumentaré des de la Declaració universal dels drets humans, ni des de la Constitució espanyola, ni des dels Acords Església i Estat, sinó que desitjo plantejar-la des d'un punt de vista més testimonial. Desitjo parlar no només a la ment sinó sobretot al cor de pares, professors i persones que tenen responsabilitat en el camp de la formació integral de les generacions del futur.
Desitjo fer-ho amb un text històric. El 1919 el diari socialista de París L'Humanité va publicar una carta adreçada per un pare socialista al seu fill. Tractava de l'ensenyament de la religió i va ser escrita amb tan seny i amb tanta honradesa, que la crec digna que sigui coneguda també en l'actualitat. El pare socialista era Jean Jaurès, cap del partit el 1893 i fundador del diari L'Humanité. La carta comença així:
"Benvolgut fill, em demanes un justificatiu que t'eximeixi de cursar la religió, una mica per tenir la glòria de procedir de diferent manera que la major part dels condeixebles, i temo que també una mica per semblar digne d'un home que no té conviccions religioses. Aquest justificatiu, fill estimat, no te l'envio ni te l'enviaré mai.
"No és perquè desitgi que siguis clerical, malgrat que no hi ha en això cap perill, ni n'hi ha tampoc en el fet que professis les creences que t'exposarà el professor. Quan tinguis l'edat suficient per jutjar, seràs completament lliure, però tinc interès decidit que la teva instrucció i la teva educació siguin completes, i no ho serien sense un estudi seriós de la religió."
També en aquell començament del segle XX aquest tema era polèmic. Però Jean Jaurès sent abans que res la seva responsabilitat educativa com a pare. I per això continua escrivint això al seu fill: "Deixem a una banda la política i les discussions i vegem el que fa referència als coneixements indispensables que ha de tenir un home de certa posició. Estudies mitologia per comprendre la història i la civilització dels grecs i dels romans, i què comprendries de la història d'Europa i del món sencer després de Jesucrist, sense conèixer la religió que va canviar la faç del món i va produir una nova civilització? "
A la part central de la carta al seu fill, Jaurès desenvolupa un tema que ha estat citat repetidament aquests últims anys, des d'una preocupació sobretot cultural. Li serà al seu fill impossible interpretar les obres mestres de l'art si no coneix "el motiu que les ha inspirat i les idees religioses que contenen". El mateix li ocorrerà amb les obres literàries dels grans mestres "que degueren al cristianisme les seves inspiracions més belles". Idèntica afirmació fa de les doctrines del dret, de la filosofia i de la moral. I afegeix: "Fins i tot en les ciències naturals i matemàtiques trobaràs la religió: Pascal i Newton eren cristians fervents; Ampère era pietós; Pasteur provava l'existència de Déu i deia haver recobrat la fe d'un bretó... Voldràs tu condemnar-te a saltar pàgines en totes les teves lectures i en tots els teus estudis?"
Espero continuar en un pròxim article amb el text restant de la carta i amb algunes reflexions meves.
+ Josep Àngel Saiz Meneses. Bisbe de Terrassa
Desitjo fer-ho amb un text històric. El 1919 el diari socialista de París L'Humanité va publicar una carta adreçada per un pare socialista al seu fill. Tractava de l'ensenyament de la religió i va ser escrita amb tan seny i amb tanta honradesa, que la crec digna que sigui coneguda també en l'actualitat. El pare socialista era Jean Jaurès, cap del partit el 1893 i fundador del diari L'Humanité. La carta comença així:
"Benvolgut fill, em demanes un justificatiu que t'eximeixi de cursar la religió, una mica per tenir la glòria de procedir de diferent manera que la major part dels condeixebles, i temo que també una mica per semblar digne d'un home que no té conviccions religioses. Aquest justificatiu, fill estimat, no te l'envio ni te l'enviaré mai.
"No és perquè desitgi que siguis clerical, malgrat que no hi ha en això cap perill, ni n'hi ha tampoc en el fet que professis les creences que t'exposarà el professor. Quan tinguis l'edat suficient per jutjar, seràs completament lliure, però tinc interès decidit que la teva instrucció i la teva educació siguin completes, i no ho serien sense un estudi seriós de la religió."
També en aquell començament del segle XX aquest tema era polèmic. Però Jean Jaurès sent abans que res la seva responsabilitat educativa com a pare. I per això continua escrivint això al seu fill: "Deixem a una banda la política i les discussions i vegem el que fa referència als coneixements indispensables que ha de tenir un home de certa posició. Estudies mitologia per comprendre la història i la civilització dels grecs i dels romans, i què comprendries de la història d'Europa i del món sencer després de Jesucrist, sense conèixer la religió que va canviar la faç del món i va produir una nova civilització? "
A la part central de la carta al seu fill, Jaurès desenvolupa un tema que ha estat citat repetidament aquests últims anys, des d'una preocupació sobretot cultural. Li serà al seu fill impossible interpretar les obres mestres de l'art si no coneix "el motiu que les ha inspirat i les idees religioses que contenen". El mateix li ocorrerà amb les obres literàries dels grans mestres "que degueren al cristianisme les seves inspiracions més belles". Idèntica afirmació fa de les doctrines del dret, de la filosofia i de la moral. I afegeix: "Fins i tot en les ciències naturals i matemàtiques trobaràs la religió: Pascal i Newton eren cristians fervents; Ampère era pietós; Pasteur provava l'existència de Déu i deia haver recobrat la fe d'un bretó... Voldràs tu condemnar-te a saltar pàgines en totes les teves lectures i en tots els teus estudis?"
Espero continuar en un pròxim article amb el text restant de la carta i amb algunes reflexions meves.
+ Josep Àngel Saiz Meneses. Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa