Ahir s’acomplí el cinquè aniversari de la meva entrada a l’acabada de crear diòcesi de Terrassa. Fou el 25 de juliol del 2004, en la festa de l’apòstol Sant Jaume. Aquesta festa, com és lògic, té cada any per a mi un record especial i m’invita a pensar en les responsabilitats i en el servei que per la bondat del Senyor se m’ha confiat en aquesta Església particular.
Els textos del Vaticà II són d’una gran riquesa en tots els sentits. I el que es diu sobre els bisbes és sempre una invitació a fer un examen de consciència sobre els tres deures fonamentals que desenvolupa el Concili a la constitució sobre l’Església: el deure d’ensenyar, el de santificar i el de regir i pastorar.
No són pocs els deures d’un bisbe. Em referiré en aquestes breus reflexions al primer d’aquests tres deures: el d’ensenyar. “En l’exercici del seu ministeri d’ensenyar anunciï el bisbe als homes l’Evangeli de Crist, que sobresurt entre els primers deures dels bisbes, cridant-los a la fe amb la fortalesa de l’Esperit, o confirmant-los en la fe viva”.
El bisbe, en la seva Església particular, no camina sol, sinó en comunió amb tota la seva comunitat cristiana. El Concili ens invita a tenir sempre davant els ulls l’exemple del “Bon Pastor, que vingué, no a ser servit sinó a servir i a donar la seva vida per les seves ovelles”.
En aquest sentit, podem dir que el bisbe fa camí amb tots els qui constitueixen l’Església local que li ha estat confiada. M’ha agradat especialment, en aquest sentit, la carta pastoral que ha publicat l’arquebisbe de Santiago de Compostela, Mons. Julián Barrio, per presentar l’Any Jubilar Compostelà, que es celebra durant l’any 2010. Ja sabem que allà es celebra el jubileu tots els anys en els que la festa de l’Apòstol s’escau en diumenge. Així serà l’any vinent.
L’arquebisbe compostelà ha titulat així el seu programa pastoral: “Pelegrins de la fe i testimonis del Crist ressuscitat”. Això són el bisbe i la seva comunitat: pelegrins, com ho és l’Església sencera. I també testimonis del Crist ressuscitat, perquè en Ell es resumeix tota la nostra fe i la nostra missió: fer que Crist sigui conegut i estimat. I que els homes i dones tinguin accés al “Crist ressuscitat, la nostra esperança”, tal com afirmava amb frase lapidària el gran Sant Agustí.
L’arquebisbe compostelà centra la seva pastoral en la narració dels deixebles d’Emaús, els quals –malgrat el seu desànim- obtingueren el do de caminar amb el Senyor ressuscitat. Aquesta narració és un magnífic “full de ruta” per als pelegrins del Camí de Sant Jaume, que es preveu seran molts, doncs el seu nombre creix de forma constant ene els darrers anys i en un alt percentatge. Com diu l’arquebisbe en la seva carta pastoral “si analitzem les dades estadístiques disponibles de la peregrinació jacobea, podem constatar que en els darrers vint-i-cinc anys, l’evolució del nombre de pelegrins ha estat constant.
En una època com l’actual, marcada pel desassossec humà, la secularització i la crisi de la fe en molts, aquest fet constitueix un clar signe d’esperança.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa