En aquests escrits setmanals previs a l'inici del curs pastoral -el nostre primer curs com a diòcesi- voldria repassar alguns factors que ens poden ajudar en aquesta primera etapa del nostre camí com a Església particular. Elements que són com la motxilla per al camí que hem de fer, almenys per a les primeres etapes. No siguem massa ambiciosos. En començar un camí, no es poden pas preveure tots els topants; cal començar pas a pas; un sol pas és suficient per a mi, ens han dit alguns sants. I farem bé d'escoltar aquest savi consell.
Tanmateix, sense l'esperança d'arribar, sense la confiança de complir amb sentit una ruta, resulta molt difícil posar-se en camí. Per això, en aquesta comunicació voldria dir que a la nostra motxilla no hi pot faltar l'esperança. Dit negativament, no podem començar amb sentiments de desil•lusió i desesperança. Quan es recorden aquestes coses tan fonamentals en la vida cristiana, sempre hi ha un perill: que ens diguin que som poc realistes, que no tenim consciència de la situació, que volem amagar les dificultats o fins i tot la debilitat institucional de l'Església.
L'Església està enmig del món i de la història per anunciar i per fer present Crist. Per això, com va dir Pau VI, "l'Església necessita viure una perenne Pentecosta", plena de confiança en la força i en l'acció de l'Esperit Sant en el món i en la mateixa Església.
I aquest Esperit és el que suscita en l'Església -també en la nostra jove diòcesi- nous signes de vitalitat, noves manifestacions de santedat, noves iniciatives missioneres, aquí i en els països anomenats de missió, encara que avui ja tots els països poden ser anomenats països de missió.
La nostra esperança no rau en les moltes paraules, ni en el prestigi institucional, ni en el proteccionisme dels poders del món... La força de l'Església és compatible amb la seva fragilitat humana, perquè cada dia té menys poder humà, malgrat el que de vegades es pugui dir en aquest sentit. Però és enmig d'aquesta fragilitat que l'Esperit porta moltes llavors noves a una maduració creixent.
En resum, començar el curs amb una bona dosi d'esperança en la motxilla del camí és tenir una profunda convicció, que algú ha expressat amb una bella imatge: "També enmig de la nit creix l'herba."
+ Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa