Sempre m'ha impressionat un text de la Bíblia anomenat Cohèlet, nom hebreu que de vegades es tradueix per Eclesiastès, que diu així: "Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d'infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar, un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n." I podríem afegir-hi: un temps de treballar i un temps de descansar.
Aquestes setmanes d'agost són un temps de vacances. Déu mateix, en la Primera Aliança, dóna exemple als homes de la conveniència d'alternar un temps de treball i un temps de descans. Així com Déu "acabà la seva obra el dia setè i, en aquest dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet" (Gn 2,2), també la vida humana té el ritme de treball i de descans. "La institució del Dia del Senyor -el diumenge- contribueix a fer que tothom tingui un temps de repòs i de lleure suficient que permeti de cultivar la vida familiar, cultural, social i religiosa", ens recorda el Catecisme de l'Església catòlica (n. 2184).
El que diem del descans setmanal es pot dir també, per extensió, de les vacances. Cada any el Sant Pare, en aquests dies estiuencs, recorda la necessitat d'un descans humanitzat que permeti a tots créixer com a persones, una major convivència amb els membres de la família i amb els amics, un contacte serè i contemplatiu amb la natura... I també, per als creients, trobar un temps per a la pregària i la lloança a Déu. Voldria fer-me ressò d'aquesta pedagogia del Sant Pare sobre les vacances, tan humana i tan cristiana.
I encara hi voldria afegir, pensant en molts joves d'avui, que el temps de vacances -o una part d'aquest- és de fet un temps fort per viure la solidaritat. El Catecisme de l'Església catòlica ho recorda amb unes paraules que em semblen un elogi de les persones -joves i a vegades no tant joves- que aprofiten les vacances per treballar amb les ONG per al desenvolupament en els països més pobres: "Que els cristians que disposen de lleure i de repòs es recordin dels seus germans que tenen les mateixes necessitats i els mateixos drets i no poden descansar a causa de la pobresa i la misèria" (n. 2186).
Desitjo unes bones vacances a tots aquells que les pugueu fer. I demano als membres de la nostra jove diòcesi que es disposin bé amb les forces físiques i espirituals per a un curs pastoral en què, entre tots, haurem de fer molta feina per crear consciència de diòcesi i posar-la en marxa amb els seus òrgans fonamentals per a un millor treball i servei pastoral a tots.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa
Aquestes setmanes d'agost són un temps de vacances. Déu mateix, en la Primera Aliança, dóna exemple als homes de la conveniència d'alternar un temps de treball i un temps de descans. Així com Déu "acabà la seva obra el dia setè i, en aquest dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet" (Gn 2,2), també la vida humana té el ritme de treball i de descans. "La institució del Dia del Senyor -el diumenge- contribueix a fer que tothom tingui un temps de repòs i de lleure suficient que permeti de cultivar la vida familiar, cultural, social i religiosa", ens recorda el Catecisme de l'Església catòlica (n. 2184).
El que diem del descans setmanal es pot dir també, per extensió, de les vacances. Cada any el Sant Pare, en aquests dies estiuencs, recorda la necessitat d'un descans humanitzat que permeti a tots créixer com a persones, una major convivència amb els membres de la família i amb els amics, un contacte serè i contemplatiu amb la natura... I també, per als creients, trobar un temps per a la pregària i la lloança a Déu. Voldria fer-me ressò d'aquesta pedagogia del Sant Pare sobre les vacances, tan humana i tan cristiana.
I encara hi voldria afegir, pensant en molts joves d'avui, que el temps de vacances -o una part d'aquest- és de fet un temps fort per viure la solidaritat. El Catecisme de l'Església catòlica ho recorda amb unes paraules que em semblen un elogi de les persones -joves i a vegades no tant joves- que aprofiten les vacances per treballar amb les ONG per al desenvolupament en els països més pobres: "Que els cristians que disposen de lleure i de repòs es recordin dels seus germans que tenen les mateixes necessitats i els mateixos drets i no poden descansar a causa de la pobresa i la misèria" (n. 2186).
Desitjo unes bones vacances a tots aquells que les pugueu fer. I demano als membres de la nostra jove diòcesi que es disposin bé amb les forces físiques i espirituals per a un curs pastoral en què, entre tots, haurem de fer molta feina per crear consciència de diòcesi i posar-la en marxa amb els seus òrgans fonamentals per a un millor treball i servei pastoral a tots.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa