Avui, en aquest primer diumenge dels temps de durant l’any, celebrem la festa de la Santíssima Trinitat, recordant que el Déu en qui creiem es manifesta com a Pare, com a Fill en Jesucrist i com a Esperit Sant. És la síntesi del gran misteri de l’amor de Déu que celebrem durant tot l’any cristià i que omple tota la nostra vida cristiana.
Com a creients en el Déu que és Amor, estem cridats a viure en la contemplació del misteri de Déu que se’ns ha manifestat i a viure també en la lloança i en l’acció de gràcies. Per això mateix, és ben oportú que s’hagi situat en aquest diumenge de la Santíssima Trinitat la jornada dedicada als religiosos i religioses de vida contemplativa; és a dir, a les monges i als monjos del nostres monestirs. Elles i ells són com la veu de l’Església, que constantment lloa Déu, medita sobre la seva Paraula i prega per les necessitats de l’Església i de tot el món.
El lema escollit per a aquesta jornada és molt suggestiu, si comprenem bé el seu sentit. Diu així: “La lectio divina, un camí de llum”. Aquest lema s’inspira en l’exhortació apostòlica Verbum Domini, amb la que el Sant Pare Benet XVI proposa a tota l’Església les orientacions fonamentals del Sínode dels bisbes que es reuní a Roma la tardor de l’any 2008 i que va estudiar el tema de La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església. Aquest Sínode insistí en la conveniència d’una aproximació orant a la Sagrada Escriptura com factor fonamental de la vida espiritual de tot creient, amb particular referència al mètode dit de la lectio divina.
La lectio divina és veritablement capaç d’obrir al fidel no sols el tresor de la Paraula de Déu sinó també de crear el trobament amb Crist, Paraula divina i vivent. Benet XVI, en el número 87 de l’exhortació apostòlica Verbum Domini fa un esforç didàctic per presentar breument els passos fonamentals d’aquesta pràctica que ens ve de la saviesa d’Orient i de la vida monàstica.
Es comença amb la lectura del text (lectio), que suscita la pregunta sobre el coneixement del seu contingut autèntic: què diu el text bíblic en si mateix. Segueix després la meditació (meditatio) en la qual la pregunta és: què ens diu el text bíblic a nosaltres? És veure que la Paraula de Déu ens parla ara i aquí. S’arriba després successivament al moment de la pregària (oratio), que suposa fer-se aquesta pregunta: què diem nosaltres al Senyor com a resposta a la seva Paraula?. La lectio divina arriba al seu cimal amb la contemplació (contemplatio), durant la qual acceptem com a do de Déu la seva pròpia mirada en jutjar la realitat i ens preguntem: quina conversió de la ment, del cor i de la vida ens demana el Senyor?. Voldria recordar que la lectio divina no acaba el seu procés fins que no s’arriba a l’acció (actio), que mou la vida del creient a esdevenir un do per als altres per mitjà de la caritat.
Maria, Mare de Déu i Mare nostra és model per a tots els fidels d’escolta i d’acollida fidel de la divina Paraula, que ella conservava i meditava en el seu cor (cf. Lc 2,19).
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa