Tornar a començar

El segon diumenge de Pasqua llegim a l’evangeli la narració de l’aparició de Jesús ressuscitat als seus deixebles en presència de Tomàs, l’apòstol incrèdul de la resurrecció del Senyor, que havia dit: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins de la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”. El Senyor demostra una gran comprensió davant els dubtes dels seus deixebles, i en especial es molt significatiu contemplar com “recupera” Tomàs, a qui, després de la seva confessió, li dirà: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. Reflexions semblants podrien fer-se sobre la “recuperació” postpasqual de Pere, el cap del grup dels Dotze. Realment, Jesucrist demostra una gran comprensió amb els apòstols en els encontres que té amb ells després de la seva resurrecció.

Joan Pau II, qui dedicà especialment a la misericòrdia una de les seves encícliques que titulà amb les paraules “Déu, ric en misericòrdia”, volgué que aquest segon diumenge de Pasqua estigués dedicat cada any a la misericòrdia divina; això és, a l’amor de Déu, que sempre espera en els homes i amb la gràcia del qual els redimeix i regenera. Aquesta festa de la Divina Misericòrdia té com a finalitat fer arribar al cor de cada persona el missatge i la certesa que Déu és misericordiós i ens estima a tots i a cadascú. L’essència es resumeix sobretot en la confiança en l’amor misericordiós del senyor i en viure per part nostra l’actitud d’amor actiu envers el proïsme per mitjà de la pregària, de les nostres paraules i de les nostres accions d’amor.

El Papa Wojtyla sabia molt bé que l’home contemporani està necessitat especialment de misericòrdia. Si creiem en Crist, hem de tenir molt present que sempre hi ha possibilitat de redempció, per a tot ésser humà i en qualsevol circumstància. L’amor de Déu és més fort que la mort, més fort que els nostres pecats, més fort que tot mal. La paràbola del Pare bo i del fill pròdig ens mostra un pare que és tot amor i que és coherent i fidel a la seva paternitat; un pare que perdona sempre, que acull sempre, que sempre ofereix la ma, que sempre concedeix una nova oportunitat, que permet tornar a començar amb una esperança renovada.

Els cristians som cridats a viure i testimoniar aquest amor immens. Crist fa noves totes les coses, i la Pasqua que hem celebrat ens obre, un any més, a la “novetat cristiana”: I aquesta novetat pot fer-se realitat en tots i cadascú de nosaltres. L’entrada d’una persona en la dignitat de cristià es realitza per la seva inserció en la mort i en la resurrecció de Crist, com expressa Sant Pau a la Carta als Romans. En el baptisme comença una nova vida, segellada pel do de l’Esperit Sant en la Confirmació i alimentada per l’Eucaristia i els altres sagraments.

L’Esperit de Crist tot ho renova. Aquest temps pasqual és una nova oportunitat per a viure la nostra renovació personal i també la renovació de la vida pastoral de les comunitats cristianes. Hem conegut i experimentat l’amor de Déu, i el senyor ens envia com a testimonis dels seu amor enmig del món. No som una relíquia del passat, sinó que som penyora de la novetat futura, que ja ara Déu alimenta en l’ànima dels creients.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa