El tema de la classe de religió és candent i complex. No és la primera vegada que en parlo i no serà segurament la darrera. Davant la polèmica que s'ha aixecat, em sembla oportú dedicar aquest escrit a la identitat de l'ensenyament religiós escolar. En què consisteix realment? La Comissió Episcopal d'Ensenyament i Catequesi publicà l'any 1979 el document titulat "Orientacions pastorals per a l'ensenyament religiós escolar". La definició que allí es dóna, crec que manté la seva vigència 25 anys després.
"En síntesi –afirma-, entenem l'ensenyament de la religió com a matèria escolar ordinària, pel fet de ser una exigència de l'escola. L'entenem com a confessional, entre altres raons, perquè és un dret dels pares educar els seus fills d'acord amb les seves pròpies conviccions. I, finalment, l'entenen com a síntesi de fe i cultura, oferta a l'alumne, perquè aquesta matèria és inseparable de la formació humana."
Crec que val la pena explicitar una mica aquesta definició tan sintètica. L'ensenyament de la religió a l'escola es planteja i s'ofereix des de l'Església a la societat, en primer lloc, com a matèria escolar ordinària, és a dir, com una matèria que col•labora a la formació integral dels alumnes, i amb el caràcter sistemàtic i acadèmic de qualsevol matèria. Perquè l'escola ha de formar l'alumne perquè es pugui situar críticament davant de la societat i d'una manera valorativa i a la vegada crítica davant de la seva pròpia tradició cultural. També perquè pugui donar una resposta positiva al problema del sentit últim de la vida.
En segon lloc, l'ensenyament de la religió a l'escola plasma en la pràctica un dret constitucional: el dret dels pares a educar els seus fills d'acord amb les pròpies conviccions i creences. D'aquí es deriva el dret dels pares a exigir per als seus fills una formació religiosa a l'escola i el dret dels infants i adolescents a rebre-la. Aquest ensenyament està garantit per l'Església catòlica, o per la confessió religiosa corresponent, i cal que sigui impartida des d'una actitud creient.
En tercer lloc, l'ensenyament religiós escolar ha de ser entès com una síntesi de fe i cultura. La fe es viu sempre en l'àmbit d'una cultura determinada, i en el desenvolupament humà del creient cal que s'integrin harmònicament la cultura i la fe. L'escola és el marc privilegiat perquè l'alumne integri en la seva formació humana la dimensió religiosa. D'aquesta manera, l'educand podrà realitzar en la seva pròpia persona la síntesi entre la fe i la cultura en la qual viu.
Per tot això, l'ensenyament religiós escolar és, en substància, un servei eclesial a partir de l'espai escolar que l'Estat facilita a l'Església. Pot semblar que l'Estat, en fer això, es posa al servei de l'Església, però en realitat no és a aquesta a qui fa el servei sinó a la societat, als ciutadans. La classe de religió és, per això mateix, una peça pastoral de l'Església i una peça del servei que l'Estat fa a la societat.
Cal entendre la classe de religió com una concreció de la missió de l'Església, cridada sempre a oferir Crist a la societat. Per això, no es limita a oferir una informació sobre el fenomen religiós o sobre la religiositat en general.
L'ensenyament religiós és una matèria ordinària, que caldrà avaluar de forma adequada; és un ensenyament confessional, de la responsabilitat de l'Església o de les religions i confessions corresponents; és una matèria que ajuda a realitzar la síntesi entre fe i cultura; i, per això mateix, tendeix a situar l'educand en el camí de poder resoldre el problema del sentit de la vida humana.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
"En síntesi –afirma-, entenem l'ensenyament de la religió com a matèria escolar ordinària, pel fet de ser una exigència de l'escola. L'entenem com a confessional, entre altres raons, perquè és un dret dels pares educar els seus fills d'acord amb les seves pròpies conviccions. I, finalment, l'entenen com a síntesi de fe i cultura, oferta a l'alumne, perquè aquesta matèria és inseparable de la formació humana."
Crec que val la pena explicitar una mica aquesta definició tan sintètica. L'ensenyament de la religió a l'escola es planteja i s'ofereix des de l'Església a la societat, en primer lloc, com a matèria escolar ordinària, és a dir, com una matèria que col•labora a la formació integral dels alumnes, i amb el caràcter sistemàtic i acadèmic de qualsevol matèria. Perquè l'escola ha de formar l'alumne perquè es pugui situar críticament davant de la societat i d'una manera valorativa i a la vegada crítica davant de la seva pròpia tradició cultural. També perquè pugui donar una resposta positiva al problema del sentit últim de la vida.
En segon lloc, l'ensenyament de la religió a l'escola plasma en la pràctica un dret constitucional: el dret dels pares a educar els seus fills d'acord amb les pròpies conviccions i creences. D'aquí es deriva el dret dels pares a exigir per als seus fills una formació religiosa a l'escola i el dret dels infants i adolescents a rebre-la. Aquest ensenyament està garantit per l'Església catòlica, o per la confessió religiosa corresponent, i cal que sigui impartida des d'una actitud creient.
En tercer lloc, l'ensenyament religiós escolar ha de ser entès com una síntesi de fe i cultura. La fe es viu sempre en l'àmbit d'una cultura determinada, i en el desenvolupament humà del creient cal que s'integrin harmònicament la cultura i la fe. L'escola és el marc privilegiat perquè l'alumne integri en la seva formació humana la dimensió religiosa. D'aquesta manera, l'educand podrà realitzar en la seva pròpia persona la síntesi entre la fe i la cultura en la qual viu.
Per tot això, l'ensenyament religiós escolar és, en substància, un servei eclesial a partir de l'espai escolar que l'Estat facilita a l'Església. Pot semblar que l'Estat, en fer això, es posa al servei de l'Església, però en realitat no és a aquesta a qui fa el servei sinó a la societat, als ciutadans. La classe de religió és, per això mateix, una peça pastoral de l'Església i una peça del servei que l'Estat fa a la societat.
Cal entendre la classe de religió com una concreció de la missió de l'Església, cridada sempre a oferir Crist a la societat. Per això, no es limita a oferir una informació sobre el fenomen religiós o sobre la religiositat en general.
L'ensenyament religiós és una matèria ordinària, que caldrà avaluar de forma adequada; és un ensenyament confessional, de la responsabilitat de l'Església o de les religions i confessions corresponents; és una matèria que ajuda a realitzar la síntesi entre fe i cultura; i, per això mateix, tendeix a situar l'educand en el camí de poder resoldre el problema del sentit de la vida humana.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa