Benet XVI, en l’homilia que pronuncià en l’acte inaugural de l’Any de Sant Pau, escollí tres textos de l’apòstol que trobem al Nou Testament. En ells apareix la seva ànima, la seva fisonomia interior, el que té de més específic el seu caràcter. Els proposo en aquest escrit per tal de subratllar l’actualitat que té el missatge de Pau per als cristians d’avui.
En el primer text, de la carta als Gàlates, fa una professió de fe molt personal, en la qual obre el seu cor als lectors de tots els temps i revela quina és la fibra més íntima de la seva vida: “Visc en la fe del Fill de Déu que m’estimà i es lliurà a si mateix per mi” (Ga 2, 20). Diu el Papa: “Tot allò que Pau fa parteix d’aquest centre. La seva fe és la experiència de ser estimat pel Crist d’una manera totalment personal; és la consciència del fet que Crist afrontà la mort no per cap objectiu anònim sinó per amor a ell – a Pau –, i que, com a Ressuscitat, continua estimant-lo en tot moment; que el Crist es va lliurar per ell. La seva fe neix de l’impacte de l’amor de Jesucrist, un amor que l’impressiona en el més pregon i el transforma. La seva fe no es cap teoria, una fe sobre Déu i sobre el món. La seva fe és l’impacte de l’amor de Déu en el seu cor. I per això aquesta fe és també amor a Jesucrist”.
Pau apareix així com un gran testimoni del que els teòlegs anomenen cristocentrisme: que la fe cristiana és eminentment personal perquè se centra i es resumeix en la Persona de Jesucrist, en l’esdeveniment del que ell és i del que ell va fer i ensenyar. Pau fou un home commogut per un gran amor, i tot el que va fer i lluitar i patir es comprèn tan sols a partir d’aquest centre.
El segon text escollit pel Papa va ser el de la conversió de Pau, en el camí de Damasc. “Jo sóc Jesús, a qui tu persegueixes” (Ac 9, 4s). “Jesucrist – explica el Papa – s’identifica amb l’Església formant un sol subjecte. En aquesta afirmació del Ressuscitat, que transformà la vida de Pau, està continguda en el fons tota la doctrina de l’Església com a cos de Crist”. Novament hi trobem el cristocentrisme a què he al•ludit abans. En l’Església, la causa principal del seu ésser i de la seva missió és la persona mateixa de Jesucrist que, com a ressuscitat i mitjançant els sagraments –especialment per l’Eucaristia-, hi continua viu i actiu. I en ella tot cristià és cridat a fer i a viure la mateixa experiència de Pau: “Ell m’estimà i es lliurà a si mateix per mi”.
La tercera citació de Pau glossada pel Papa fou l’exhortació d’un Pau ja gran i a la presó per la causa del Crist, que diu al seu deixeble Timoteu: “Suporta amb mi els patiments per causa de l’Evangeli” (2Tm 1, 8). La missió d’anunciar el Crist als gentils i el sofriment van estar units en la vida de Pau. Les paraules del Papa en arribar a aquest punt van ser severes: “En un món en el qual la mentida és poderosa, la veritat es paga amb el sofriment. Qui vulgui esquivar el sofriment, tenir-lo ben lluny, resta allunyat de la mateixa vida i de la seva grandesa; no pot ser servidor de la veritat i així no pot ser servidor de la fe. Allà on no hi ha cap cosa per la qual valgui la pena patir, també la vida mateixa perd el seu valor”.
Benet XVI acabà tot demanat a sant Pau el coratge de sofrir amb Crist i per ell en aquest món. I, en una breu pregària final, demanà a Jesucrist que ens concedeixi actualment “uns testimonis de la resurrecció, capaços de dur la llum de l’Evangeli al nostre temps. Sant Pau, pregueu per nosaltres”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa