En el nostre primer curs de vida diocesana, hem instaurat a la catedral l'Escola de Pregària amb els joves. En la primera sessió ja els vaig dir que és el bisbe qui convocava tots els joves, de parròquies, moviments, col·legis, grups de fe, etc., però que, en definitiva, era el Senyor qui ens convocava a tots; que, com indica el mateix nom de la iniciativa, ens disposàvem a aprendre a pregar, perquè en la pregària sempre tenim quelcom per aprendre; que l'Esperit Sant era el mestre interior que ens havia de guiar; que Maria era la mare que ens congregava i que ens trobàvem allí com a Església.
Com que tot és perfectible, hem anat ajustant alguns aspectes i millorant-los, i encara haurem d'anar millorant moltes coses, però estic molt satisfet perquè el clima és certament de pregària, molt centrat a escoltar la Paraula de Déu, i també perquè la iniciativa resulta atraient per als joves, gràcies als temes escollits, l'animació dels cants i els elements simbòlics que es van combinant amb tot l'anterior.
La darrera sessió d'aquest curs la vàrem celebrar el dijous 30 de juny, i en aquesta vàrem fer l'enviament dels joves que, durant l'agost, participaran en la Jornada Mundial de la Joventut a Colònia. La pastoral de la joventut és un repte per a l'Església d'avui i per a l'Església de sempre. D'una banda, posem moltes expectatives en els joves, esperem molt d'ells i hem d'ajudar-los per tal d'assolir aquestes expectatives. D'altra banda, ens hem de preguntar quines expectatives tenen els joves i hem de mirar de donar-hi resposta.
Del 15 al 21 d'agost se celebrarà a Colònia la XX Jornada Mundial de la Joventut. Centenars de milers de joves d'arreu del món participaran en aquesta trobada. Joves que són diferents en molts aspectes, catòlics la majoria, però no tots, uns que creuen i d'altres que cerquen la fe. En el fons de la seva vida, en el més profund del seu cor, els joves procedents dels cinc continents que participaran en aquesta trobada, així com els seus coetanis dels diversos llocs i condicions, coincideixen en els anhels més profunds del cor humà, aquells anhels que tan bellament descriu sant Agustí en el llibre de les seves Confessions: cerquen ser feliços, cerquen un sentit per a la seva vida.
Tinc la impressió que molts dels joves actuals estan menys influïts per les ideologies que en altres temps i que tenen menys prejudicis. Estan oberts de cor a les causes nobles i obren també el seu cor a Déu. Són solidaris i generosos, inquiets i divertits, cerquen sentit a la seva vida, ja sigui entre l'abundància i el benestar del Primer Món, ja sigui entre la pobresa i la injustícia del Tercer Món, per citar algunes situacions. Per tot això, i perquè els agrada de gaudir de les grans concentracions, es troben a gust i participen en la Jornada.
La Jornada Mundial de la Joventut és trobada, és comunió, és reflexió i és celebració festiva de la fe. És una ocasió única per eixamplar horitzons, per a l'enriquiment personal a partir de la trobada amb altres persones d'arreu del món. Una experiència de globalització positiva. En definitiva, una experiència de la universalitat de l'Església. Una vivència del goig de la fe i de la força que té compartir aquesta fe amb tants altres joves de tot el món. Com a bisbe responsable del Departament de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola, participaré en la Jornada i hi faré dues catequesis. Però no em conformaré pas a parlar als joves. Hi vaig amb el propòsit decidit d'escoltar molt els joves, perquè tinc el convenciment que tenen moltes coses a dir-nos.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa