Els dies 4 i 5 de juny celebrem el 10è aniversari del Concili Provincial Tarraconense (CPT) amb uns actes que tenen lloc a Montserrat. La trobada aplega tots els bisbes catalans, els membres dels consells episcopals i dels secretariats dels consells presbiterals i pastorals de les deu diòcesis, els relators i membres de les ponències conciliars i d'altres invitats.
El darrer CPT es va celebrar a Catalunya l'any 1995 i va ser sens dubte un moment important per a totes les Esglésies particulars de Catalunya. El CPT no és només un fet del passat, que hauria quedat com congelat en el passat i del qual, en tot cas, només podríem tenir un record o fer-ne memòria. El nostre Concili és una realitat viva, en procés d'aprofundiment i d'aplicació. El nostre Concili és encara, en no pocs aspectes, un compromís d'acció i de reforma per als nostres bisbats amb seu a Catalunya.
L'eix inspirador del CPT i de les conclusions aprovades és l'evangelització. I aquesta és una tasca sempre inacabada. El Concili ho va reconèixer en la primera de les seves resolucions, coneguda com el davantal, que és com una declaració d'intencions davant totes i cada una de les resolucions conciliars. "Sentim el goig i la responsabilitat - comença dient aquesta resolució - de fer arribar el missatge de Crist a tot el país, integrat per persones i grups molt diversos que tenen actituds i nivells ben diferents de fe i de cultura".
Podem dir que l'evangelització o, si es vol, l'imperatiu de fer arribar la persona i el missatge de Jesucrist als homes i les dones d'avui fou el comú denominador de tot allò que el Concili va fer i va aprovar. Aquest imperatiu evangelitzador ens demana coses molt concretes. Per exemple, que tot, en l'Església, estigui centrat en Jesucrist. Ens demana que, en aquests països nostres d'antiga cristiandat però de forta crisi de fe, tot en les nostres activitats - des de la preparació per al baptisme o la primera comunió i la confirmació fins a les gestions en el despatx parroquial - estigui sota la perspectiva i al servei de l'evangelització.
Ho farem així si observem tres principis que varen estar molt presents en el Concili Vaticà II i també en el nostre CPT. El primer principi és el primat de la Paraula de Déu, que tots i tot en l'Església es vulgui situar per sota de la Paraula de Déu o de les Sagrades Escriptures i no per damunt d'elles. El Vaticà II ho va proclamar en l'inici de la Constitució sobre la Paraula de Déu (Dei Verbum, 1). El segon principi és la centralitat de l'Eucaristia, renovació i actualització del Misteri pasqual de Crist. El tercer principi és la solidaritat amb els pobres i marginats, que fou un dels temes centrals del CPT, que remarcà la íntima unió, des de l'Església primitiva, entre la celebració de l'Eucaristia i la solidaritat amb els pobres i marginats. Aquest és un aspecte especialment actual en aquest any de l'Eucaristia, promulgat pel plorat i admirat Joan Pau II i ratificat pel nostre Sant Pare Benet XVI. Avui, entre nosaltres, aquesta exigència s'ha de manifestar sobretot amb els immigrants. He de donar gràcies a Déu i a molts cristians i cristianes de casa nostra per l'especial sensibilitat que demostren i que els porta a comprometre's en tasques d'acolliment dels immigrants amb un desig de servei i d'inserció i d'integració social.
El nostre CPT es va celebrar quan es commemoraven els 30 anys de la clausura del Vaticà II, tan sensible al que es coneix com l'opció preferent pels pobres i marginats i a l'anomenada eclesiologia de comunió. Per a la nostra jove diòcesi de Terrassa és molt important que el nostre imperatiu evangelitzador estigui inspirat en el Concili Vaticà II, en el nostre Concili provincial i en la carta de Joan Pau II Novo millennio ineunte.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa