La nostra diòcesi de Terrassa tot just comença la seva vida, però no podem pas dir de cap manera que comenci de zero. De fet, cap Església local no comença de zero, perquè, quan neix una Església particular –o un bisbat- sempre hi ha una base de vida cristiana, de comunitats cristianes que viuen en la fe, en l'esperança i en l'amor a Déu Pare, per Crist en l'Esperit i proclamen amb confiança la bona notícia de Jesucrist.
En el nostre cas, però, aquest camí que ara estem iniciant amb il•lusió i amb esperança, és un camí que altres ja varen fer. Terrassa fou la seu d'un bisbat durant uns quants segles. Ara, de fet, ho torna a ser. És indubtable que conèixer la història de la nostra diòcesi és d'un gran interès per a tots nosaltres.
He d'agrair, en aquest sentit, el treball que ha fet el Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l'Arxiu Diocesà i del Museu Diocesà de Barcelona, historiador de reconeguda solvència, canonge de la catedral i –finalment, però no en darrer lloc- fill de Terrassa. Ell ha resseguit amb interès i competència la història primerenca fins a l'alta edat mitjana en l'obra Barcelona i Ègara-Terrassa (Ed. Claret), documentant les relacions entre les dues Esglésies diocesanes.
El llibre té tres bones qualitats. És molt oportú, perquè conèixer el camí que varen fer els nostres avantpassats ens pot ajudar també avui, per allò que "la història és mestra de la vida". S'ha escrit amb rigor històric, deixant parlar els documents i invitant els lectors a valorar-los i a fer-ne la seva interpretació. I, en tercer lloc, tot ell traspua un gran amor a les diòcesis de Barcelona i Ègara-Terrassa, així com al ministeri del successor de Sant Pere, el Sant Pare i bisbe de Roma.
Aquest treball del doctor Josep M. Martí Bonet documenta la història conjunta de Barcelona i Terrassa en l'àmbit de la fe cristiana. És com una invitació a reviure aquesta fraternitat ara que estem cridats a col•laborar i a viure la comunió fraternal entre dues Esglésies locals: la de Barcelona, com a seu metropolitana nostra, i la de Terrassa, com a diòcesi sufragània de la diòcesi de la Ciutat Comtal. No hem de ser esclaus de la història –perquè la història real no sempre és prou exemplar. Però l'hem de conèixer i el que se'ns demana actualment és ser valents i decidits en el nostre testimoniatge de Crist i de l'Evangeli, vivint la nostra fe amb un esperit missioner i testimonial. "Estigueu sempre a punt de donar raó de l'esperança que està en vosaltres", ens diu Sant Pere.
El patrimoni històric, arqueològic i cultural del nostre jove bisbat és molt ric, i em plau reconèixer els grans esforços que s'han fet darrerament per recuperar-lo amb dignitat i honor. És un bon treball que calia fer i que cal continuar. Però l'Església no és només un record del passat; no és un museu, com deia Joan XXIII. L'Església és la perenne joventut del Crist ressuscitat i del seu Evangeli per a la salvació del món. Animem-nos a continuar fent camí amb aquest esperit.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa
En el nostre cas, però, aquest camí que ara estem iniciant amb il•lusió i amb esperança, és un camí que altres ja varen fer. Terrassa fou la seu d'un bisbat durant uns quants segles. Ara, de fet, ho torna a ser. És indubtable que conèixer la història de la nostra diòcesi és d'un gran interès per a tots nosaltres.
He d'agrair, en aquest sentit, el treball que ha fet el Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l'Arxiu Diocesà i del Museu Diocesà de Barcelona, historiador de reconeguda solvència, canonge de la catedral i –finalment, però no en darrer lloc- fill de Terrassa. Ell ha resseguit amb interès i competència la història primerenca fins a l'alta edat mitjana en l'obra Barcelona i Ègara-Terrassa (Ed. Claret), documentant les relacions entre les dues Esglésies diocesanes.
El llibre té tres bones qualitats. És molt oportú, perquè conèixer el camí que varen fer els nostres avantpassats ens pot ajudar també avui, per allò que "la història és mestra de la vida". S'ha escrit amb rigor històric, deixant parlar els documents i invitant els lectors a valorar-los i a fer-ne la seva interpretació. I, en tercer lloc, tot ell traspua un gran amor a les diòcesis de Barcelona i Ègara-Terrassa, així com al ministeri del successor de Sant Pere, el Sant Pare i bisbe de Roma.
Aquest treball del doctor Josep M. Martí Bonet documenta la història conjunta de Barcelona i Terrassa en l'àmbit de la fe cristiana. És com una invitació a reviure aquesta fraternitat ara que estem cridats a col•laborar i a viure la comunió fraternal entre dues Esglésies locals: la de Barcelona, com a seu metropolitana nostra, i la de Terrassa, com a diòcesi sufragània de la diòcesi de la Ciutat Comtal. No hem de ser esclaus de la història –perquè la història real no sempre és prou exemplar. Però l'hem de conèixer i el que se'ns demana actualment és ser valents i decidits en el nostre testimoniatge de Crist i de l'Evangeli, vivint la nostra fe amb un esperit missioner i testimonial. "Estigueu sempre a punt de donar raó de l'esperança que està en vosaltres", ens diu Sant Pere.
El patrimoni històric, arqueològic i cultural del nostre jove bisbat és molt ric, i em plau reconèixer els grans esforços que s'han fet darrerament per recuperar-lo amb dignitat i honor. És un bon treball que calia fer i que cal continuar. Però l'Església no és només un record del passat; no és un museu, com deia Joan XXIII. L'Església és la perenne joventut del Crist ressuscitat i del seu Evangeli per a la salvació del món. Animem-nos a continuar fent camí amb aquest esperit.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa