Anem avançant en el camí cap a la Pasqua. Això és la Quaresma, una exercitació per preparar-nos a celebrar la primera de les festes cristianes de tot l ‘any: la Pasqua de Jesús, el seu “pas” de la Creu a la Resurrecció i d’aquest món al Pare. L’evangelista que llegim aquest any, a les celebracions dominicals, és Sant Lluc que posa l’accent en la conversió, la reconciliació i la misericòrdia de Déu. Un tema que és especialment oportú en aquest mes de març en el que celebrem el dia del Seminari i en aquest Any Sacerdotal que el Sant Pare Benet XVI ha proposat a tota l’Església. Ens hi referirem en els propers diumenges.
En aquest diumenge el tema dominant és el de la conversió. Com ens fa veure Jesús a l’evangeli d’avui, convertir-se no és situar-se por sobre dels altres, sinó situar-se a l’interior de la pròpia persona. I sobretot girar-se cap a Déu. És canviar de mentalitat. És, també, caviar d’actituds. Si no hi ha un canvi, tant personalment com comunitàriament, no hem assolit allò que Déu i l’Església ens demana com una “exercitació” quaresmal.
Ajudar les persones a convertir-se és propiciar que visquin un encontre amb Crist que transformi la vida de cada cristià –sigui infant, sigui jove, sigui adult- i li faci descobrir en Crist la plenitud del sentit de la seva existència. Ho diu Benet XVI en la seva primera encíclica amb unes paraules que han estat molt citades: “No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva” (Deus caritas est, 1).
Viure el procés de la conversió porta a una identificació progressiva amb el Senyor i, en definitiva, a la santedat de vida. Com he explicat en la pastoral L’alegria del sacerdoci, “aquest esdeveniment és per damunt de tot obra de la gràcia de Déu, però –per la part que ens pertoca- requereix un anunci de la Paraula, explícit, personal i comunitari, amb naturalitat, amb la serenitat i amb la força de qui ha trobat el sentit i el camí de la seva vida. Un anunci centrat en la Persona de Jesucrist, i des del Crist en el Pare i en l’Esperit Sant, en l’Església i en els sagraments. Un anunci convençut i convincent que es complementa amb el testimoni de vida. En definitiva, un anunci que interpel·la, que suscita una resposta i que, en la força de l’Esperit, provoca la conversió”.
Convertir-se, a la vegada, és donar fruits. L’evangeli d’avui ens ho diu molt clarament amb la paràbola de la figuera estèril. La figuera és, en la tradició de l‘Antic Testament, el símbol d’Israel. També la podem considerar un símbol de tots nosaltres, de l’Església i de cada una de les comunitats cristianes.
Donar fruits, vet aquí la finalitat d’un arbre fruiter. Hi ha una paciència del vinyater. Hi ha una paciència de Déu amb cada persona i amb el món i amb l’Església mateixa. Però el vinyater espera els fruits de l’arbre. Ho espera sobretot de nosaltres, els qui hem rebut el sacerdoci ministerial en qualsevol dels seus tres graus: diaques, preveres i bisbes. Nosaltres, com a cristians, estem cridats a la conversió i com a ministres de l’Església estem cridats a convertir-nos amb les comunitats cristianes que ens han estat confiades.
Així ho diu l’oració de la festa litúrgica del sant rector d’Ars, Joan Maria Vianney, quan demana a Déu que ens concedeixi “pel seu exemple i la seva intercessió, guanyar per a Vós, amb l’amor de Crist , els nostres germans i que amb ells assolim la glòria eterna”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses,
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa