Sant Joan Baptista és una de les tres grans figures del temps d'Advent, juntament amb el profeta Isaïes i la Verge Maria. Joan Baptista, asceta i penitent, és d'una actualitat perenne, sobretot per la seva humilitat davant del Crist, del qual és el precursor i l'herald: "Convé que Ell creixi i jo minvi". És també d'actualitat perquè la seva crida té un valor constant per al cristià: "Convertiu-vos perquè el Regne de Déu és a prop".
En les nostres relacions amb Jesús, també tots nosaltres hauríem d'estar sempre disposats a dir aquestes mateixes paraules de Joan Baptista: que el Crist creixi en mi i que desenvolupi tot allò de bo que hi ha en mi, tot allò de bo que pot haver en mi. I en les nostres relacions amb els altres, una forma de maduresa humana és fer tot el possible perquè els qui són al nostre costat puguin créixer, encara que nosaltres haguem de minvar. Això, fins i tot en l'ordre biològic, ho viuen els pares i les mares amb relació als seus fills i filles, i ho viuen els avis amb relació als seus néts i nétes. "Em fa goig veure pujar els meus néts –deia un avi-, perquè ells creixen i s'obren a la vida, quan jo ja em disposo a desaparèixer d'aquest món".
Aquesta, però, és una experiència que, en l'aspecte espiritual, tots estem cridats a viure: maldar perquè tothom pugui donar el millor de si mateix en l'ordre de l'esperit, que tothom pugui fer produir els talents –les qualitats de tota mena- que Déu li ha concedit. Fer que al nostre costat els altres creixin i nosaltres, si cal, minvem. Això comporta preparar amb generositat els camins de cada persona, assenyalar-l'hi en quines situacions creiem que podrà donar el millor de ella mateixa; i, si cal, desaparèixer per donar pas als altres. Això, naturalment, cal fer-ho amb discerniment, atenent a les circumstàncies i segons la consciència de cada persona. De vegades cal donar pas als altres; però altres vegades cal no deixar la missió, la tasca i les responsabilitats que tenim entre mans. I cal sobretot no fer-ho abans d'hora, sinó en el moment que veiem més oportú.
Joan Baptista és actual perquè, a més de convidar-nos a la conversió, ens recomana compartir. Quan la gent li pregunta: "Així, doncs, què hem fer?", Joan els respon: "Qui tingui dos vestits, que en doni un a qui no en té, i qui tingui menjar que també el comparteixi". Davant del Nadal, que per a molts és potser només una ocasió d'exacerbar el consumisme, els cristians estem cridats a viure aquest missatge del Baptista. Cadascú ha de veure com pot fer-ho millor. Com a comunitat cristiana, ho fem sobretot a través de Càritas Diocesana. Avui es fa present amb la seva campanya de Nadal amb un cartell que ens diu ben gràficament: "Davant d'immigració, integració". I amb un lema que resumeix les reflexions d'aquest escrit: "Un futur per a tothom".
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
En les nostres relacions amb Jesús, també tots nosaltres hauríem d'estar sempre disposats a dir aquestes mateixes paraules de Joan Baptista: que el Crist creixi en mi i que desenvolupi tot allò de bo que hi ha en mi, tot allò de bo que pot haver en mi. I en les nostres relacions amb els altres, una forma de maduresa humana és fer tot el possible perquè els qui són al nostre costat puguin créixer, encara que nosaltres haguem de minvar. Això, fins i tot en l'ordre biològic, ho viuen els pares i les mares amb relació als seus fills i filles, i ho viuen els avis amb relació als seus néts i nétes. "Em fa goig veure pujar els meus néts –deia un avi-, perquè ells creixen i s'obren a la vida, quan jo ja em disposo a desaparèixer d'aquest món".
Aquesta, però, és una experiència que, en l'aspecte espiritual, tots estem cridats a viure: maldar perquè tothom pugui donar el millor de si mateix en l'ordre de l'esperit, que tothom pugui fer produir els talents –les qualitats de tota mena- que Déu li ha concedit. Fer que al nostre costat els altres creixin i nosaltres, si cal, minvem. Això comporta preparar amb generositat els camins de cada persona, assenyalar-l'hi en quines situacions creiem que podrà donar el millor de ella mateixa; i, si cal, desaparèixer per donar pas als altres. Això, naturalment, cal fer-ho amb discerniment, atenent a les circumstàncies i segons la consciència de cada persona. De vegades cal donar pas als altres; però altres vegades cal no deixar la missió, la tasca i les responsabilitats que tenim entre mans. I cal sobretot no fer-ho abans d'hora, sinó en el moment que veiem més oportú.
Joan Baptista és actual perquè, a més de convidar-nos a la conversió, ens recomana compartir. Quan la gent li pregunta: "Així, doncs, què hem fer?", Joan els respon: "Qui tingui dos vestits, que en doni un a qui no en té, i qui tingui menjar que també el comparteixi". Davant del Nadal, que per a molts és potser només una ocasió d'exacerbar el consumisme, els cristians estem cridats a viure aquest missatge del Baptista. Cadascú ha de veure com pot fer-ho millor. Com a comunitat cristiana, ho fem sobretot a través de Càritas Diocesana. Avui es fa present amb la seva campanya de Nadal amb un cartell que ens diu ben gràficament: "Davant d'immigració, integració". I amb un lema que resumeix les reflexions d'aquest escrit: "Un futur per a tothom".
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa