En aquest primer diumenge d’Advent ressona un anunci ple d’esperança: el Senyor ve. El Senyor ve per renovar les nostres vides. El Senyor ve per renovar el camí de la humanitat i conduir-la cap al seu Regne. Avui, en iniciar el camí de preparació al Nadal, som cridats a viure la joia i l’esperança, que nosaltres posem sobretot en Jesucrist.
En aquest clima esperançat, tindré avui el goig d’ordenar dos nous preveres, Carles Cahuana i Josep Maria Cot. El passat 4 de novembre vaig ordenar també dos nous preveres, Andreu Rodríguez i Joan Lázaro. I el 25 de març passat vaig imposar les mans a un jove prevere de la nostra diòcesi, Marc Aceituno. Cinc nous preveres per a la nostra jove diòcesi en aquest any de 2007. És certament un motiu de goig i d’esperança en el futur de les nostres comunitats cristianes.
Els preveres són els primers col•laboradors del bisbe, comparteixen la sol•licitud per l’evangelització, es consagren plenament al servei de l’Església diocesana. El ministeri del prevere és comunió i col•laboració responsable i necessària amb el ministeri del bisbe. La seva vida i ministeri són continuació de la vida i de l’acció de Crist i, en conseqüència, han de seguir el seu estil de vida, han de viure les seves actituds. En això consisteix la seva identitat i aquí radica la font de goig de la vida sacerdotal. La celebració de l’Eucaristia és el moment privilegiat per expressar la seva unió amb Crist i el seu lliurament als germans.
En el moment present, els sacerdots han de viure especialment el compromís d’evangelitzar amb un zel pastoral que els porti no al replegament sinó a la recerca de totes les ovelles. El Senyor els confia no només la cura pastoral de la comunitat cristiana, sinó també l’evangelització dels indiferents, els allunyats, els no-creients i de tots els qui encara no han escoltat la Bona Nova. La seva vida i el seu treball són per a l’anunci de l’Evangeli i l’edificació de l’Església. Per això han de gastar-se i desgastar-se en el servei de l’anunci de l’Evangeli i en el servei perquè els creients puguin assolir la plenitud de la vida cristiana.
Els preveres estan cridats a ser homes de comunió, de missió i de diàleg. Estan cridats a estendre ponts de fraternitat, de servei, de recerca comuna de la veritat, de pau i de justícia. Han de procurar el diàleg amb els germans d’altres confessions cristianes, amb creients d’altres religions, amb tots els homes i les dones de bona voluntat que busquen la veritat i el bé.
Desitjo adreçar a tots els sacerdots de la nostra diòcesi aquestes paraules que prenc de la meva carta pastoral Testimonis de Jesucrist en la societat del segle XXI, publicada durant aquest temps d’Advent: “Benvolguts germans preveres: mantingueu clara la vostra identitat, viviu immergits en el misteri de Crist, en comunió amb el Sant Pare i amb el bisbe, en comunió amb els germans sacerdots que formen el presbiteri diocesà, des de la col•laboració profunda amb els religiosos, les religioses i els laics. Amb nous mètodes, amb nou ardor, amb un testimoni de vida eloqüent, sigueu testimonis del goig de la vida lliurada a Crist i als germans.”
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa