Durant el proper mes d’octubre es celebrarà a Roma l’ assemblea ordinària del Sínode dels Bisbes, que en aquesta ocasió reflexiona sobre el món dels joves, concretament sobre: “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. L’objectiu principal del Sínode és fer que tota l’Església prengui consciència de la tasca important d’acompanyar cada jove, sense que ningú en quedi exclòs, un acompanyament que l’ha de conduir a viure la seva vocació en l’Església i en el món; en segon lloc, bo i duent a terme aquesta missió, la mateixa Església es renova i reviu el seu dinamisme juvenil; en tercer lloc, també és important aprofitar aquesta oportunitat de discerniment vocacional, que sens dubte l’ajudarà a descobrir com pot respondre millor en el moment present per a ésser llum, sal i llevat del nostre món.
El tema dels joves i la vocació em sembla de gran transcendència per a l’Església i per a la societat, i per això m’agradaria compartir algunes reflexions aquestes setmanes prèvies a partir del Instrumentum laboris, el document de treball que va ser presentat el passat 19 de juny a l’Oficina de Premsa de la Santa Seu. El cardenal Lorenzo Baldisseri, Secretari General del Sínode dels Bisbes, va destacar que està redactat sobre el mètode del discerniment, i s’inspira en l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium del papa Francesc, concretament en el número 51, del que se’n treuen uns passos que el papa recull, i que es formulen amb tres verbs: reconèixer, interpretar, elegir.
El primer pas del discerniment està marcat pel verb reconèixer. Reconèixer significa escoltar els joves i tenir-los en compte en les condicions reals en què es troben, i també considerar quina haurà de ser l’acció de l’Església en relació amb ells; significa assumir els desafiaments i oportunitats que sorgeixen en els diversos contextos actuals a la llum de la fe, sense temor, fent-los front amb serietat i profunditat, de manera que es pugui preparar de la millor manera el camí futur.
El segon moment és el de profunditzar i interpretar adequadament les situacions exposades a la primera part. La joventut és el temps de l’amor i de l’alegria, de la força, de la conquesta i del risc, de la incertesa i de la por, de la caiguda i de la conversió, de la disposició a escoltar i de la maduració; en aquest temps és necessari oferir un ampli marc de comprensió de la qüestió vocacional i convidar a considerar tot tipus de vocacions en l’Església i en el món; també serà precís ajudar-los a discernir, a llegir els esdeveniments de la seva vida a la llum de la fe, mitjançant un acompanyament convenient.
Per últim, després d’haver reconegut i interpretat, arriba el moment d’elegir; una elecció que ha d’estar orientada decididament vers la conversió del cor i de la ment i a la renovació de les pràctiques pastorals. És precís ajudar els joves a trobar el Senyor, a sentir-se estimats per Ell i a respondre a la seva crida. En aquesta dinàmica de discerniment, la mateixa Església, comprometent-se a acompanyar els joves, podrà reviure l’entusiasme apostòlic.
La conclusió recorda la crida universal a la santedat, que és la vocació única i unificadora de tota la humanitat, perquè ningú està exclòs d’aquesta meta de l’existència. La joventut és un temps propici per a la santedat, és a dir, per als grans compromisos, pels grans ideals, buscant sempre la voluntat de Déu i el servei als altres.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa