El proper diumenge, 5 d’octubre, començarà, si Déu vol, el Sínode extraordinari sobre la família, que es completarà amb una assemblea sinodal ordinària la tardor del 2015. El repte no és petit encara que el tema tampoc és nou. Però estem davant una novetat especial: el tema es planteja dintre del que podríem anomenar el “fenomen Francesc”. El papa Francesc manifesta un realisme especial en el plantejament de la vida cristiana en l’actualitat. La seva rica experiència com a pastor del “gran Buenos Aires” l’està portant també al seu servei pastoral i doctrinal ara que ocupa la seu de Pere.
Sota l’orientació del papa –i pels textos publicats fins ara- sembla que es pot fer aquesta constatació: El Sínode de 2014 es proposa fer creïble i assequible l’Evangeli per a la família. El document de treball de l’assemblea titula el seu primer capítol d’aquesta manera: “Comunicar l’Evangeli per a la família”. L’Església està convençuda que posseeix una “bona notícia” – aquest és precisament el significat etimològic de la paraula “evangeli”- per a l’amor humà i per a la família.
El problema rau en trobar un llenguatge que expressi el sentit positiu d’aquest “Evangeli per a la família”. Per a molts l’ensenyament de l’Església es redueix a prohibicions: nos i més nos que es reben com a males notícies per a les decisions de la parella, malgrat que creiem que l’Església té bones notícies per a les dones i els homes creients.
D’aquests dos sínodes en podem esperar molt sobre la família. Hi ha grans sectors de la nostra societat –en especial entre els joves- que qüestionen en la pràctica els ensenyaments de l’Església sobre el matrimoni, la moral sexual i la família. Ho ha escrit una professora experta en temes de família: que l Sínode “digui sí a l’amor. Que defensi la fidelitat, la indissolubilitat i la fecunditat de la parella que són conseqüència de l’amor i no només perquè són normes. I que proposi a les parelles creients camins per a viure l’amor que és fidel, indissoluble i fecund. Però abans caldrà fer parelles creients” (cf. “Esperando una ‘buena noticia’ para la vida de pareja y de familia” per la doctora Isabel Corpas de Posada, a Vida Nueva del 5-11/09/2014).
“Abans caldrà fer parelles creients”·. Heus aquí, em sembla, el nucli de la qüestió. ¿Com entendran el sentit positiu de la visió cristiana de la sexualitat, del matrimoni i de la família aquells que no han estat introduïts en la vivència i en el missatge de la fe cristiana? Els nostres temps ens demanen una tasca d’evangelització que és difícil, però també apassionant. Estem cridats a centrar-nos en l’essencial del cristianisme. Es fa necessari superar visions parcials, desviades o només negatives d’allò que ens proposa Jesucrist i el seu Evangeli sobre l’experiència de l’amor humà i en especial sobre la maternitat i la paternitat i sobre la vida de família. ¡No és veritat que el missatge de l’Església es redueixi a un catàleg de prohibicions!
“¡Tenim les millors solucions!”, deia el papa Benet XVI. Siguem valents en fer les adaptacions necessàries perquè el caràcter positiu de les orientacions cristianes sigui captat per la consciència dels cristians i cristianes d’avui, en especial entre els joves. A vegades em pregunto: ¿per què aquest joves, que no sempre freqüenten les nostres parròquies, retornen entusiasmats de la Jornada Mundial de la Joventut, o d’una peregrinació a Lourdes, o de Taizè, o després de fer un bon tram del Camí de Santiago? Pot ser que en aquestes experiències es trobi la resposta a moltes de les nostres preguntes. Abans caldrà fer parelles creients. “Aquesta és la qüestió”. La qüestió prèvia i fonamental.
+Josep Àngel
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa