Avui aquest escrit setmanal té l’objectiu de comunicar una alegria per a la nostra diòcesi. Avui tindré el goig d’ordenar dos nous preveres per al servei pastoral de les comunitats cristianes del nostre bisbat. Els seus noms són: Aaron de Larrazábal i Marià N’Tong, un noi de Guinea, que viu entre nosaltres, ha sentit la vocació al sacerdoci i s’ha format per al ministeri presbiteral en el nostre Seminari Diocesà. I encara tinc una altra notícia –bona notícia sens dubte- en aquest sentit: el proper novembre, si Déu vol, ordenaré quatre nous preveres. Espero parlar-ne en el seu dia.
Moltes de les hores que passo fora del bisbat, com sabeu, estan dedicades al foment de les vocacions. Això és així, perquè els meus germans bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola em varen encomanar la responsabilitat de tenir cura, en quan depèn de la Conferència Episcopal, dels Seminaris, que és, com sabeu, on es formen els futurs preveres.
Quan lamento que aquesta feina em privi d’una major dedicació a la nostra jove diòcesi, penso –potser per a consolar-me- que treballar per les vocacions és una de les maneres més clares de treballar per les actuals i les futures comunitats cristianes. Per això, amb aquestes bones notícies, voldria fer una crida als sacerdots, als educadors cristians, als pares i mares de família cristians, als catequistes, perquè posin en l’horitzó de la vida dels infants i joves que depenen d’ells la possible vocació sacerdotal.
El passat mes de juny el Sant Pare, a Roma, va clausurar la celebració de l’Any Sacerdotal, amb motiu del 150è aniversari de la mort del sant rector d’Ars, Joan Maria Vianney. L’Església viu la preocupació de la manca de vocacions i creu necessari intensificar la pastoral vocacional. Ho demano, com a fruit de l’Any Sacerdotal, a tots els diocesans. La vocació és una crida personal de Déu, que demana també una resposta personal, única i irrepetible. És cada persona la que ha de seguir la vocació a la que Déu el crida, una vocació que sempre té les seves arrels en el baptisme.
Estic profundament convençut que és un terreny sagrat aquest de la vocació, un terreny en el que cal avançar amb gran respecte per ajudar a discernir la crida del Senyor. El treball de pastoral vocacional s’ha de portar a terme sense interessos particulars, amb un respecte sagrat a la llibertat i a la persona que tenim davant. Perquè Déu mateix respecta la llibertat de cada persona concreta.
Això demana, com he dit en altres ocasions parlant de pastoral vocacional, un treball pacient i mantingut, una actitud d’acompanyament respectuós, un esforç profund de discerniment a fi que cada persona pugui respondre a la crida de Déu en aquell camí i en aquell comprimís concret que li té destinat. En el marc d’una “pedagogia de la vocació cristiana” cal situar-hi també la vocació a la vida religiosa, sigui contemplativa sigui activa, i a la vocació als ministeris de diaca o de prevere.
En donar-vos aquestes notícies joioses de les properes ordenacions, vull donar les gràcies a tots aquells que preguen i treballen per suscitar vocacions al ministeri Presbiteral. I d’una manera especial dono les gràcies a tot l’equip que té cura del nostre Seminari Diocesà. Els fruits del nostre Seminari són una esperança per a tota la nostra diòcesi.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa