Mans Unides ha dedicat un trienni a fer-nos reflexionar sobre els reptes de la globalització. L'any 2004 ens va dir que "el futur del món és un compromís de tots". L'any passat, amb el plantejament de "Nord-Sud, un futur comú", ens recordava que no es pot excloure ningú dels recursos ni de les oportunitats del futur. Aquest any, en plantejar-nos que "un altre món és possible, depèn de tu", ens fa una crida al compromís i a l'esperança.
Podem fer moltes consideracions per motivar la generositat en aquesta campanya. Però per a un cristià no haurien de caler massa disquisicions. Des de la coherència amb la pregària del Parenostre, no és possible cap altre capteniment que el de considerar les persones del Tercer Món com a germans, amb qui formem una única família. Imaginem que a qualsevol de les nostres reunions es presentés una senyora amb unes arracades d'or i un collar de perles, una jaqueta de marca, una brusa de mercat ambulant, la faldilla vella, les mitges foradades, les sabates trencades i els peus bruts i nafrats. Segurament produiria en els assistents un impacte considerable. Pensaríem que hi ha una asimetria total de cap a peus, que no hi ha coherència entre els peus descalços i el collar de perles. Pensaríem que tot està descompensat, tremendament descompensat, que falla l'estètica clamorosament.
Si apliquem la imatge d'aquesta persona a allò que és la humanitat en conjunt en el moment present, ens adonarem que el problema no és només estètic sinó que, sobretot, és ètic i moral. Per desgràcia, en el conjunt de la humanitat es donen aquests terribles contrastos, aquestes terribles desigualtats. I mentre que una part molt petita del nostre món neda en la riquesa i l'abundància, i altres segments intermedis viuen més o menys bé, una altra part molt àmplia està abocada a la pobresa i a la misèria, en uns nivells que, quan en veiem les imatges, ens haurien de colpejar la consciència i el cor.
Que macos i que bons són els nostres nens i les nostres nenes d'Occident! Amb el seu candor, amb la seva innocència i també amb les seves malifetes. Que intel·ligents són i com fan anar les noves tecnologies! Com ens preocupem de la seva salut, que no els falti res i de preparar-los un avenir, perquè els estimem i perquè és la nostra obligació! Però en aquesta gran família humana hi ha una part a la qual no prestem prou atenció. Segons un informe de la UNICEF, de l'any 2005, titulat "La infància amenaçada", 90 milions de nens i nenes en el món no disposen de l'alimentació bàsica; 400 milions no poden beure aigua potable, aquesta que a nosaltres no ens cal anar a buscar ni comprar, perquè ja surt potable de l'aixeta; 270 milions no disposen de serveis d'atenció a la salut; 140 milions no van mai a l'escola. Aquestes són algunes de les nombroses dades que es poden presentar i que dibuixen una trista realitat que no ens pot deixar indiferents.
Que cadascú respongui des de la seva consciència. Però queda clar que ens hem de comprometre tots, sense excepcions i sense excuses, cadascú en els seus ambients i segons les seves possibilitats. Des del més petit fins a qui desenvolupa les responsabilitats més altes en la societat. Que a aquestes alçades de la història de la humanitat hi hagi persones que moren de fam o que viuen en la misèria sense l'esperança d'un futur millor és quelcom que ofèn Déu, que ofèn la dignitat humana. Lluitem, almenys intentem, des del nostre compromís, que hi hagi un món millor, un món de justícia i de pau.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa