En la nostra motxilla per al camí d'aquest nou curs, com a diòcesi nova que som, tenim necessitat de portar-hi una bona dosi d'esperit de comunió. Dit més humanament, i citant al gran Blaise Pascal, diria que necessitem "esperit de finor". I també esperit de realisme, esperit d'acceptació mútua, esperit de respecte a la disparitat d'opinions que hi ha entre els germans i germanes en la fe. Per tant, esperit de finor o esperit de comunió cap a endins i cap a enfora; ad intra i ad extra, per dir-ho amb la sobrietat del llatí.
Em plau molt recordar-vos que en aquest diumenge inicia el seu ministeri episcopal a la diòcesi germana de Sant Feliu de Llobregat el meu germà en l'episcopat Mons. Agustí Cortés Soriano. El Sr. Arquebisbe de Barcelona, altres bisbes de les nostres terres, i jo mateix, estarem presents aquesta tarda a la catedral basílica de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta presència va molt més enllà d'una cortesia i un desig de bon veïnatge, que ja seria un motiu prou noble. Sant Feliu i Terrassa, com a diòcesis sufragànies de l'arquebisbat de Barcelona, estem cridades a viure una especial relació de comunió i de col•laboració. De fet, Terrassa i Sant Feliu som dues diòcesis nascudes de l'Església mare de l'arxidiòcesi de Barcelona.
Aquesta comunió i aquesta col•laboració és especialment necessària sempre, però és decisiva en aquesta primera etapa. Hem d'anar configurant una província eclesiàstica que treballi unida i en estreta col•laboració també en les altres diòcesis catalanes i de tot l'Estat.
Com a president de la comissió d'estudi per portar a terme la distribució dels béns immobles i mobles per tal que les dues noves diòcesis puguin constituir-se i portar a terme la seva missió, puc dir -i em plau molt de donar-ne testimoni públic- que es treballa molt i amb un gran esperit de justícia, d'equitat i de comunió eclesial. Un membre de la comissió ho va dir en la primera reunió amb una imatge feliç: Volem treballar com un matrimoni que, en casar el fill o la filla, els vol dotar dignament; no volem treballar com un matrimoni que ha arribat a la ruptura i al divorci i es baralla per dividir-se els béns amb mesquinesa. Hauríem d'aconseguir entre tots que aquest repartiment de béns sigui per a tota l'Església i la societat una ocasió d'oferir un signe, de donar un testimoni eloqüent de comunió eclesial.
Dit amb termes més eclesials: sempre, però sobretot aquest curs, hem de fer de cada un dels tres bisbats i de les relacions entre ells, "una casa i una escola de comunió" (Joan Pau II a NMI, 43).
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Em plau molt recordar-vos que en aquest diumenge inicia el seu ministeri episcopal a la diòcesi germana de Sant Feliu de Llobregat el meu germà en l'episcopat Mons. Agustí Cortés Soriano. El Sr. Arquebisbe de Barcelona, altres bisbes de les nostres terres, i jo mateix, estarem presents aquesta tarda a la catedral basílica de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta presència va molt més enllà d'una cortesia i un desig de bon veïnatge, que ja seria un motiu prou noble. Sant Feliu i Terrassa, com a diòcesis sufragànies de l'arquebisbat de Barcelona, estem cridades a viure una especial relació de comunió i de col•laboració. De fet, Terrassa i Sant Feliu som dues diòcesis nascudes de l'Església mare de l'arxidiòcesi de Barcelona.
Aquesta comunió i aquesta col•laboració és especialment necessària sempre, però és decisiva en aquesta primera etapa. Hem d'anar configurant una província eclesiàstica que treballi unida i en estreta col•laboració també en les altres diòcesis catalanes i de tot l'Estat.
Com a president de la comissió d'estudi per portar a terme la distribució dels béns immobles i mobles per tal que les dues noves diòcesis puguin constituir-se i portar a terme la seva missió, puc dir -i em plau molt de donar-ne testimoni públic- que es treballa molt i amb un gran esperit de justícia, d'equitat i de comunió eclesial. Un membre de la comissió ho va dir en la primera reunió amb una imatge feliç: Volem treballar com un matrimoni que, en casar el fill o la filla, els vol dotar dignament; no volem treballar com un matrimoni que ha arribat a la ruptura i al divorci i es baralla per dividir-se els béns amb mesquinesa. Hauríem d'aconseguir entre tots que aquest repartiment de béns sigui per a tota l'Església i la societat una ocasió d'oferir un signe, de donar un testimoni eloqüent de comunió eclesial.
Dit amb termes més eclesials: sempre, però sobretot aquest curs, hem de fer de cada un dels tres bisbats i de les relacions entre ells, "una casa i una escola de comunió" (Joan Pau II a NMI, 43).
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa