El diumenge 13 d’octubre es celebrarà a Tarragona la beatificació de 522 germans nostres en la fe que varen donar la seva vida per amor a Jesucrist, a diversos llocs d’Espanya, durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX.
Varen ser milers els qui aleshores oferiren aquest testimoni suprem de fidelitat. L’Església reconeix ara solemnement aquest nou grup, en el que s’inclouen els itegrats en 33 causes de beatificació. El grup més nombrós correspon precisament a l’arxidiòcesi de Tarragona, un grup de 146 màrtirs, dels quals 66 eren sacerdots i hi havia també seminaristes. En el grup hi ha els vint monjos benedictins del Monestir de Montserrat, amb Germans de la Salle, Claretians, vint religiosos de Sagrada Família, membres d’altres ordes i congregacions i també laics, homes i dones. En el grup hi ha diversos màrtirs relacionats amb la diòcesi, entre ells el Dr. Josep Guardiet i Pujol, que exercí a Sabadell, Terrassa i fou rector de la parròquia de Sant Perede Rubí. Fou mort a la carretera de l’Arrabassada. Hi ha també el P. Jaume Puig Mirosa, dels Fills de la Sagrada Família, batejat a la parròquia del Sant Esperit de Terrassa i mort a Blanes, on era rector del col·legi. Hi ha finalment el P. Àngel Rodamilans i Canals, fill de Sabadell,primer capellà diocesà a Sabadell i Terrassa i després monjo de Montserrat, mort a la seva ciutat natal de Sabadell.
Tal com diu el lema de la celebració ells varen ser “testimonis de la fe ferms i valents”. Tertulià va escriure , en els primers temps de l’Església, que “ la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians”. Aquests màrtirs ens estimulen amb el seu exemple i ens ajuden amb la seva intercessió. Així ho diem els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola en el missatge publicat durant la nostra assemblea plenària del passat mes d’abril.
Els bisbes convidem tots els catòlics a participar amb la seva presència a Tarragona i, en tot cas, a unir-se espiritualment a aquest esdeveniment de gràcia. La ciutat de Tarragona, amb un gran passat en la història civil i especialment en la història religiosa de la nostra terra, acull aquesta beatificació. És oportú de recordar que els primers màrtirs cristians hispànics van ser el bisbe Fructuós i els seus dos diaques Auguri i Eulogi, que l’any 259 varen donar la vida, cremats a la foguera a l’amfiteatre de Tarragona, un lloc de gran significació cristiana encara avui a la ciutat tarraconense.
En l’Any de la Fe, aquests màrtirs són per a tots nosaltres una crida a la fidelitat. La fe és un do i una gràcia de Déu,però comporta també una disposició i una resposta per part de la persona. En un temps gens fàcil per a la vivència de la fe, aquests germans i germanes ens conviden a tenir confiança i esperança en el present i en el futur de la fe cristiana entre nosaltres, especialment a Catalunya, tan secularitzada en molts aspectes.
I també són una crida al perdó. Varen morir per odi a la fe; donaren la seva vida per Crsit, per ser cristians i per ser religiosos, religioses, sacerdots o bisbes, perquè entre els beatificats hi ha tres bisbes: Salvi Huix, de Lleida; Manuel Basalto, de Jaén, i Manel Borràs, que fou bisbe auxiliar de la seu tarraconense. Aquests màrtirs moriren perdonant. I ens criden a perdonar i a ésser , aquí i ara, artífexs de reconciliació i de convivència enmig de tots els nostres conciutadans en la veritat, l’amor, la justícia i la llibertat.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa