Aquest diumenge segon de febrer es celebra cada any la jornada central de la Campanya Mundial contra la Fam , que duu a terme Mans Unides. Aquesta ONG catòlica porta més de mig segle promovent projectes de desenvolupament als països més pobres d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania. L’any 2010 va ser distingida amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia.
Mans Unides va néixer com la iniciativa d’un conjunt de dones d’Acció Catòlica que decidiren lluitar contra la fam. Enguany la campanya te un lema molt relacionat amb la dona: “No hi ha justícia sense igualtat”. En el cartell de la campanya es pot veure una dona africana que sosté una gran balança: en els seus dos plats es poden llegir ambdues parts del lema.
La igualtat reclamada es refereix de manera especial a les dones del continent africà, sovint marginades i menystingudes en les decisions sobre la vida de les comunitats. Però l’experiència de Mans Unides és que la dona africana, si es pot formar, és un gran factor de desenvolupament comunitari.
Així ho he vist expressat en el testimoni de Maru Solís, una missionera comboniana nascuda a Mèxic i que realitza la seva activitat, amb tres missioneres més de la mateixa congregació, al vicariat de Nemite, a Etiòpia. “La nostra feina, des de fa molts anys –escriu en el Butlletí de Mans Unides de gener i febrer- s’adreça principalment a les dones que són el col·lectiu més oblidat. Hem aconseguit que, a moltes tribus, siguin elles mateixes les qui demanin actuacions i programes que les ajudin a la seva millora humana, social i espiritual”.
Es tracta de cursos de formació bàsica en feines de la casa, del camp i també cursos de cultura general: “És fàcil que les dones s’interessin per aquests cursos, però és més difícil que hi assisteixin els homes”. Les missioneres no es desanimen i, a més a més dels cursos que són només per a dones, n’organitzen d’altres en que demanen que cada dona hi assisteixi acompanyada del seu marit o d’un altre home de la família. “Així aconseguim –afegeix- que tots siguin responsables del seu desenvolupament” Amb aquest treball han pogut arribar, de manera directa, a 535 famílies de sis poblats diferents. “En total –explica la missionera- tenim 21 grups de formació, als que també hi assisteixen les autoritats locals”. Les missioneres s’esforcen en fer emergir líders locals. Moltes vegades són les dones les que prenen les regnes dels projectes de desenvolupament.
I per acabar, una nota negativa en relació amb la dona en aquella zona. Escoltem la missionera: “Pel que fa a les dones, encara que els seus pares els donin permís per a estudiar, malgrat tot l’educació secundària els queda molt lluny perquè no els donen permís per anar a l’escola, que està allunyada dels seus poblats, perquè existeix el perill terrible de ser raptades i entregades a les xarxes de prostitució”. Malgrat aquesta dificultat i d’altres, la valenta missionera confessa el que segueix: “Però no ens donem per vençudes, perquè comptem amb el recolzament de moltes persones i, sobre tot, amb l’ajuda de Déu”. A obres com aquesta és on van els ajuts que Mans Unides ens sol·liciten aquests dies.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa