Avui conclou els seus treballs el Sínode dels Bisbes dedicat a estudiar el problema de l’evangelització en el món d’avui. El seu tema ha estat precisament aquest: “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”. Potser algú es preguntarà: ¿Què en queda d’aquest treball de tres setmanes dut a terme per dos centenars de bisbes i experts de tot el món? Avui s’observa una certa desconfiança sobre els resultats pràctics dels fòrums de reflexió, tan en l’ordre secular com en el religiós.
No podem deixar-nos portar per l’escepticisme en aquest punt. Seria com desconfiar de la sinceritat del Papa i dels qui l’han ajudat a trobar els millors camins per a proposar al món d’avui la Bona Nova de Jesucrist.
En realitat el Sínode no és només un compromís del Papa i dels bisbes que han participat a l’assemblea. És una tasca per a tota l’Església. Els pares sinodals formulen les seves propostes finals i les eleven al Papa. En el darrer Sínode, el Papa va demanar que es publiquessin per al coneixement de tots. Després ell prepara un document adreçat a tota l’Església catòlica en el que –amb un gran rigor teològic i també amb gran sentit pastoral- proposa a tota l’Església les orientacions doctrinals i pràctiques emanades per l’assemblea sinodal. Així ha estat, per a citar només les darreres, amb les exhortacions apostòliques dedicades al Sínode sobre l’Eucaristia i al Sínode sobre la Paraula de Déu en la vida de l’Església.
Estiguem atents, doncs, a allò que el Sant Pare ens digui. I desitjo que els cristians més conscients cerquin la manera d’estar ben informats d’aquest com de tants d’altres aspecte s de la vida cristiana en el món d’avui.
Mentrestant, tinguem “la mirada fixa en Jesucrist” com ens aconsella el Papa en aquest Any de la Fe que hem començat. Ell ens recorda de moltes maneres i en diferents ocasions allò que va escriure a la seva primera encíclica: que el fonament de la fe cristiana és “l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”. El gran teòleg John-Henry Newman, beatificat per Benet XVI –el papa teòleg- que amb la seva doctrina il·luminà les decisions del Concili Vaticà II, especialment en la constitució sobre la Divina Revelació, ho deixà escrit d’una manera molt clara i molt bella: “La fe no és alguna cosa. La fe és Algú. La fe no és algú qualsevol. La fe és Jesucrist”.
Una Església més fidel a Jesucrist serà una Església més evangelitzada i, per això mateix, més evangelitzadora. Com ho llegim en el llibre dels Fets dels Apòstols, la vida que podríem anomenar interna de l’Església –la pregària, l’escolta de la Paraula de Déu, l’ensenyament dels apòstols i dels seus successors, l’Eucaristia i l’acció caritativa- està destinada a transformar-se en un testimoni que cridi els homes i dones a disposar-se a acollir el do de Déu que és sempre la fe.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa