Escric aquestes ratlles tenint al davant el cartell del Dia de l’Església Diocesana, conegut entre nosaltres com la Diada de Germanor, que celebrem aquest diumenge de mitjan novembre. El cartell ofereix la imatge de persones de diverses edats que, en un primer pla, conversen davant d’una església. Fa suposar que és a la sortida de la celebració de la missa del diumenge. I la inscripció del cartell diu així: “Som part d’una Església que acompanya i ajuda”. I amb un tipus de lletra més petita fa aquesta invitació: ”Participa-hi”.
Aquesta és la invitació que faig a tots els diocesans en aquesta jornada, que en tot l’any és l’únic dia que el dediquem a demanar ajuda econòmica per a les necessitats de la nostra diòcesi. No és agradable demanar diners, però l’acció de l’Església necessita uns recursos. L’Església acompanya amb les seves nombroses activitats pastorals, la celebració dels sagraments, la catequesi d’adults i d’infants, l’atenció als malalts i a les persones grans. L’Església ajuda sobretot amb la seva acció caritativa i social, una acció sempre necessària, però especialment urgent en els moments actuals de crisi econòmica. En les meves visites a les parròquies de la nostra diòcesi tinc ocasió de veure l’esforç especial que fan les Càritas parroquials.
Puc donar testimoni de la generositat i la disponibilitat que hem trobat en aquests cinc anys d’història de la jove diòcesi egarenca. Gràcies a moltes persones i institucions, la diòcesi naixent ha pogut començar el seu camí. Com he dit amb motiu del nostre cinquè aniversari hem recorregut un camí intens i fructífer, no sense dificultats, confiant en l’ajut de Déu i comptant amb la col·laboració de moltes persones, grups i institucions que han esmerçat i esmercen els seus esforços en l’edificació de la vida diocesana.
En el camp de les necessitats d’àmbit més religiós, a més de la retribució modesta dels sacerdots dedicats al ministeri parroquial, el nostre bisbat té una necessitat especial: és el nostre Seminari de Valldoreix. És una institució fonamental de la diòcesi. Us puc dir que considero que són una benedicció les vocacions sacerdotals que tenim i tot el treball en favor de la pastoral vocacional i especialment el fet de poder obrir l’any 2006 un seminari propi de la nostra diòcesi a l’antic monestir de les religioses santjoanistes.
També he de dir que la nostra diòcesi és una Església que ajuda, com diu la segona part del lema de la jornada de “Germanor”. Desitjo remarcar la importància de l’acció caritativa i social, amb moltes iniciatives del passat i del present, amb la col·laboració de moltes persones voluntàries. Serveixi com a exemple el nou menjador social que hem obert a Sabadell, regentat per les Missioneres de la Caritat, fundades per la mare Teresa de Calcuta, que tenen tanta experiència en aquest camp i amb la col·laboració d’un nombrós grup de voluntaris.
Finalment, hem de dir que també la pastoral familiar i la pastoral juvenil són motiu d’acció de gràcies. En són mostres, en aquests dos àmbits, el primer Aplec Diocesà de Famílies, celebrat a l’acabament del curs passat, i al treball de pastoral juvenil, amb un ventall ampli d’activitats, des de l’Escola de Pregària a la Catedral fins a la preparació intensa i entusiasta del proper Aplec de l’Esperit, que tindrà lloc a Terrassa el 22 de maig de 2010.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa