Amb la recerca del rostre del Déu veritable –de la qual vaig parlar diumenge passat- la Quaresma és també un temps de conversió. És una crida a l’autenticitat, a escoltar l’Evangeli amb un cor obert i sincer. Hem iniciat aquest temps escoltant aquelles paraules que diuen: “Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin”. Tot pot ser desnaturalitzat, i també pot ser-ho la fe. El que cal, en temps quaresmal, és acollir aquella greu admonició del profeta: “Esquinceu el vostre cor i no els vestits”.
No meditem només, en aquest temps litúrgic, en la fragilitat i la transitorietat de la nostra condició humana, que d’altra banda és ben real. Aquesta fragilitat ens la recorda aquella fórmula tradicional de la imposició de la cendra: “Memento homo quia pulvis es…” És a dir, ”recorda’t, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs”.
No obstant això, actualment és més utilitzada una fórmula alternativa i més positiva que diu així: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Aquesta fórmula ens trasllada al mateix inici de la predicació de Jesucrist, després de la seva estada de quaranta dies al desert. Els cristians, en aquest temps, acompanyem Jesús al desert, lloc de dejuni i de temptació, per enfortir-nos i renovar, la nit de Pasqua, les promeses del nostre baptisme. Amb els catecúmens que es preparen en aquest temps per rebre el baptisme, tots ens fem catecúmens per renovar-nos en la vivència de la fe, que és com dir en l’esforç de ser més coherents amb la fe i la gràcia rebuda en el baptisme i en els altres sagraments.
Tanmateix, hi ha una dificultat, sobretot per als qui hem nascut i viscut en un ambient social cristià: no obrir el nostre cor a la crida a la conversió tot dient-nos “això ja m’ho sé; ja ho he sentit altres anys…”
Davant d’això, em sembla molt significativa una distinció terminològica que recull Benet XVI a l’inici de la seva encíclica sobre l’esperança cristiana, que ha estat remarcada per molts comentaristes d’aquest document. Em refereixo als termes informatiu i performatiu, que m’han portat a la memòria els meus estudis de psicologia, anys enrere.
Per als primers cristians, ens diu el Sant Pare, i també per a nosaltres avui, el missatge de l’Evangeli i l’adhesió per la fe a la persona de Jesús no ha de ser només una cosa que cal saber, sinó sobretot una notícia que ens invita a fer, una notícia que pot transformar la nostra vida. El Sant Pare ho diu així: “En el nostre llenguatge es diria: el missatge cristià no és només informatiu, sinó performatiu. Això significa que l’Evangeli no és només una comunicació de coses que es poden saber, sinó una comunicació que comporta fets i canvia la vida. La porta fosca del temps, del futur, ha estat oberta de bat a bat. Qui té esperança viu d’una altra manera. Se li ha donat una vida nova” (Spe salvi, n. 2).
Aquesta porta oberta sobre les nostres foscors col•lectives o personals és la Pasqua de Jesús. L’Evangeli del Crist ens ho fa contemplar tot, també els moments de foscor i de prova, com a moments de Pasqua. La Quaresma és com un temps d’entrenament o de noviciat per fer-nos capaços de viure amb Crist una espiritualitat eminentment pasqual, de mort i de resurrecció.
I per això, com a creients cristians i com a comunitats cristianes, hem de mirar de superar la temptació de pensar que l’Evangeli és quelcom que ja ens sabem, de què ja estem informats. El problema és si el vivim, si conforma i transforma, cada any una mica més, la nostra vida de cada dia.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa