La notícia és prou coneguda: el dissabte 8 d’octubre, el cardenal Angelo Amato, en nom del Sant Pare, presidirà a la catedral de la Seu d’Urgell la beatificació de la mare Anna Maria Janer Anglarill, fundadora de l’Institut de germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Aquest fet és significatiu per a tota l’Església, però en especial per a les comunitats cristianes de Catalunya i d’Andorra. Amb aquesta beatificació la santedat se’ns fa més propera, car Anna Maria Janer fou una gran cristiana a la nostra terra, a la nostra geografia, tal com constata qui repassa la seva biografia.
Desitjo subratllar també l’especial presència de les religioses de la mare Janer a la nostra diòcesi de Terrassa. Tenen la seva casa general a Rubí. Dirigeixen uncol·legi a Sabadell i una llar infantil a Matadepera. Aquesta beatificació, per això, és també una celebració espiritual propera per a la nostra diòcesi.
De la mare Janer pot dir-se, resumint la seva vida en poques paraules, que visqué una caritat heroica en el convuls segles XIX. Ella hagué d’afrontar les tres guerres carlines que marcaren aquell segle a la nostra terra. Des de petita, a causa de l’anomenada Guerra del Francès o de la Independència, es familiaritzà amb el sofriment humà, al que donà la resposta que li dictava el seu cor maternal i compassiu.
Nasqué el 18 de desembre de 1800 a Cervera (La Segarra), en una família molt cristiana. Fou la tercera de quatre germans. Als 18 anys entrà a formar part de la Germandat de caritat de l’hospital de Castelltort de Cervera. Els membres d’aquella Germandat tenien cura dels malalts i els pobres de l’hospital i donaven classes i catecisme al “Real Colegio de Educandas” de la mateixa ciutat.
Durant la primera guerra carlina ella i les seves companyes hagueren d’abandonar l’hospital de Cervera, i ella marxà a Solsona per tal de posar-se al servei de la diòcesi. Li demanaren que coordinés tots els hospitals de la zona carlina, i per això s’encarregà dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d’Ora i la Boixadera. Fou reconeguda pels combatents d’ambdós bàndols com “la Mare”. Acabada la primera guerra carlina, ella i les seves germanes foren empresonades i s’hagueren d’exilar a l’hospital de Sant Josep de La Grave, a Tolosa del Lenguadoc.
El 1844 retornà a l’hospital de Cervera i conc anys després passà a com a directora a la Casa de Caritat o de Misericòrdia de la mateixa ciutat. Acollia els infants orfes, els joves discapacitats i els ancians. També s’hi donaven classes per a nens i nenes externs. Ja podem descobrir en aquestes activitats allò que serà el seu carisma i el de la congregació que fundarà.
El 1859 acceptà la petició del bisbe d’Urgell, Josep Caixal Estradé i establí una germandat de caritat a l’hospital de pobres de la Seu d’Urgell. I allí, el 29 de juny de 1859, fundà l’Institut de Germanes de la sagrada Família d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència dels malalts i ancians. La Casa de Caritat de Cervera s’uní al nou Institut.
La mare Janer, incansable a fer el bé, el 1863 fundà l’escola de Cervera i l’hospital de Tremp. I més tard, entre d’altres, els col·legis d’Oliana (1864), l’asil de Sant Andreu de Palomar (1866), els col·legis de Llívia (1868) i de Les Avellanes (1872).
En el primer capítol general de la congregació, celebrat a Talarn el 1880, fou elegida superiora general. Passà els darrers anys de vida en aquesta localitat del Pallars Jussà envoltada de joves que es preparaven per seguir el seu camí. Feu el trànsit a la vida eterna l’11 de gener de 1885. En els darrers moments demanà de morir a terra, com a penitent i per amor a Jesucrist qui per ella i per tots morí a la creu.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa