D’entre les iniciatives del Beat Joan Pau II que Benet XVI ha heretat i ha continuat, una de les més significatives és, sens dubte, la de les Jornades Mundials de la Joventut. N’és una bona prova aquest fet: en fer balanç de l’any passat, en el discurs que pronuncià davant els membres de la Cúria romana amb motiu del Nadal, el 22 de desembre de 2011, el Papa va dedicar la major part del seu discurs a la darrera Jornada Mundial de la Joventut, celebrada el passat mes d’agost, primer a nombroses diòcesis del país i, després, els actes centrals amb la presència del Papa a Madrid.
De les cinc característiques que va comentar elogiant el testimoni donat pels joves assistents a la JMJ de Madrid, em fixaré avui en l’alegria. Benet XVI ha parlat en diverses ocasions del fet que Europa sembla cansada i desil·lusionada de la fe cristiana. Per això, en veure en les generacions joves el goig de la fe, el seu esperit va quedar molt confortat. Molts d’aquells joves provenien d’Europa i, tot i això, manifestaven una alegria sincera perquè eren creients, perquè eren cristians.
¿D’on ve aquesta alegria?, es preguntava el Papa. ¿D’on ve? “Segurament hi ha molts factors que intervenen al mateix temps –responia Benet XVI-. Però, segons el meu parer, allò decisiu és la certesa que prové de la fe: jo sóc estimat. Tinc una comesa. Sóc acceptat . Sóc estimat”. I cità el filòsof Josef Pieper que , en el seu llibre sobre l’amor, ha mostrat que l’home només pot acceptar-se ell mateix si és acceptat per algun altre. Només si és acceptat el “jo” pot acceptar-se ell mateix. Només a partir d’un “tu”, el “jo” pot trobar-se ell mateix. Qui no és estimat, difícilment pot estimar-se ell mateix.
I com que tota acollida humana és fràgil, el Papa afegia el salt a la fe en dir que “al capdavall, tenim necessitat d’una acollida incondicionada. Només si Déu m’acull, i n’estic segur, sabré definitivament que és bo que jo existeixi, que és bo ser una persona humana. Allà on hi manca la percepció de l’home de ser acollit per part de Déu, de ser estimat per ell, el dubte sobre l’existència humana es fa cada vegada més insuperable”. Quan el dubte sobre Déu arriba a ser dominant, sorgeix inevitablement el dubte sobre el fet mateix de ser homes.
I el Papa afegia: “Avui veiem com aquest dubte es difon. Ho veiem en la manca d’alegria, en la tristesa interior que es pot llegir en tants rostres humans. Només la fe em dóna la certesa: ‘És bo que jo existeixi’ . És bo existir com a persona humana, fins i tot en temps difícils. La fe alegra des de dintre”.
Aquí tenim descrita l’experiència que més va impactar el Papa i que va alegrar la seva ànima en “l’experiència meravellosa” –són paraules seves- de les JMJs. Per això ha volgut dedicar també a l’alegria el missatge publicat amb motiu de la JMJ de 2012, celebrada el diumenge de Rams a cada una de les diòcesis. Un text ple de bellesa que el director de “L’Osservatore Romano”, el professor universitari i periodista Gian Maria Vian, ha afirmat que constitueix una veritable mini-encíclica sobre l’alegria.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa