L’evangeli propi de la missa del dia de Pasqua (Jn 20,1-9) ens presenta dues escenes: la primera, amb Maria Magdalena com a protagonista, condueix a la segona escena, amb Simó Pere i l’altre deixeble. En la primera s’hi destaca que som en “el primer dia de la setmana” o “el diumenge”. També s’hi destaca que “encara era fosc”, és a dir, simbòlicament, que encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena, veient que la pedra que tancava el sepulcre de Jesús havia estat treta, intueix alguna novetat i se’n va corrents per avisar Pere i l’altre deixeble.
En la segona escena, els dos deixebles, motivats per l’avís de Maria, surten corrents. També volen veure el que ha succeït. I veuen els senyals que Jesús s’ha deslligat dels lligams de la mort. Maria, Simó Pere i l’altre deixeble només veuen el sepulcre buit. Però en aquest mateix moment, un d’ells, l’altre deixeble, ho veié i cregué. Els ulls de la fe i la llum de la paraula de Déu els permeten de veure la resurrecció de Jesús en el sepulcre buit.
Que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts és un ensenyament testimoniat en tot el Nou Testament. És la fe de l’Església apostòlica, i durant aquest temps de Pasqua l’Església ens proposa en les lectures de la missa dominical de viure en comunió profunda amb aquesta fe.
També nosaltres, personalment i com a comunitat eclesial, vivim moments en què encara és fosc; moments de nit, moments de prova, moments de dubte, moments de contradicció, moments de sofriment físic o moral; en una paraula, moments de mort. Però, enmig d’aquesta foscor, cal que demanem la llum de la fe.
Per això necessitem el do de la gràcia de Déu, el do de l’Esperit Sant. Tot el temps de Pasqua surt de la joia d’avui, el diumenge primer entre tots els diumenges de l’any, la Pasqua florida, i camina cap a la Pasqua granada, la Pasqua del gran fruit del do de l’Esperit Sant que ens fa Jesucrist, situat a la dreta de Déu Pare, com el primer entre una multitud de germans.
Aquesta Pasqua de l’any de gràcia de 2007 té una connotació juvenil especial. El dia 26 de maig, vigília de Pentecosta, els joves cristians de les nostres diòcesis tenen una trobada a la ciutat de Tarragona: és l’Aplec de l’Esperit. La transmissió de la fe als joves és un dels reptes més candents de l’Església. L’Aplec de l’Esperit és una trobada excepcional –es fa cada tres anys-, però fa visible el treball callat i pacient entre nosaltres dels moviments juvenils, les parròquies, les comunitats, els voluntariats i els col•legis, que es va realitzant dia rere dia. Un treball sovint poc conegut, però molt sòlid. Un treball del qual puc donar testimoniatge com a bisbe encarregat especialment de la pastoral entre els joves.
L’atenció religiosa als joves no ha de ser una illa en la vida de l’Església, sinó una expressió més del compromís de cada una de les comunitats cristianes també en aquest àmbit del qual depèn en bona part el futur immediat de l’Església. Per això he dit que aquesta Pasqua és una Pasqua especialment viscuda de cara als joves. Que l’Esperit Sant els faci testimonis de Jesús enmig de tots els joves, i que siguin els joves cristians els primers evangelitzadors dels nostres joves.
L’amor de Déu, que se’ns ha manifestat en Crist, és més fort que el mal i la mort. A tots us desitjo una santa i joiosa Pasqua de resurrecció.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa